La vida del mas haya

avallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi (o escolti com llegeixen) un llibre d'aquest
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores (com els castellans Amadís de Gaula o elcicle dels Palmerines). Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres però no en els segons:
els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables (per exemple, un cavaller mai no lluitarà tot sol contra cent i necessitarà temps per curar-se de les ferides produïdes en els combats)
els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terresconegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats geogràficament)
el temps narratiu és proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades segles enrere)
hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar
hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constituciontantinoble en mans delsturcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibresde cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
En tot aquest interès per la versemblança, la novel·la cavalleresca tindrà com a model les cròniques històriques, com la del rei Jaume I o la de Ramon Muntaner. La novel·la cavalleresca, doncs, voldrà ser com una mena de mirall de la realitat, voldrà reflectir el que passa al

segle XV. A partir d'aquí, però, esproduirà un procés d'osmosi (d'influència mútua) entre la literatura i la loka real: els cavallers llegeixen novel·les cavalleresques i volen actuar cada dia com els seus herois. I els herois de la ficció actuen com ho fan els cavallers autèntics.
Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca
Molta gent confon fàcilment els llibres de cavalleries i la novel•la cavalleresca, toti que hi ha una diferència important entre aquests termes. Una de les diferències que va subratllar Martí de Riquer és que la novel·la cavalleresca remet a un món possible, i sovint real, quan parlem de biografies de cavallers que formen part de la història. Per altre part, els llibres de cavalleries estan envoltats de gegants, dracs, mags, bruixots i altres personatges extrets de la fantasiainfinita dels humans. El cavaller és omnipotent, sempre és el millor, mai li passen coses dolentes. En resum, les novel·les cavalleresques són versemblants, en canvi els llibres de cavalleries són inversemblants.








Curial e Güelfa

Novel·la cavalleresca d'autor anònim, escrita probablement entre 1435 i 1456, i constitucionervada en un únic manuscrit del segle XV. L'any 1901 AntoniRubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932).

L'acció és dividida en tres llibres. En el primer, se'ns narra com Curial, nascut d'una família pobra, rep una acurada educació gràcies a la protecció de Güelfa, la jove vídua germana del seu senyor natural, el marquès deMontferrat. La malintencionada intervenció d'uns calumniadors obliga Curial a allunyar-se de la seva protectora, malgrat l'indissoluble llaç sentimental. L'heroi marxa a Àustria on intervé en un combat judiciari per alliberar una noble dama d'una falsa acusació d'adulteri. Com a vencedor, se li ofereix casar-se amb Laquesis, la seductora germana de la duquessa. Malgrat que Curial rebutja...