La Vida És Bella

Nom i Cognoms

Data

Curs

La vida és bella
La vita è bella

Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Roberto Benigni
Direcció artística: Danilo Donati

Producció: Gianluigi Braschi

Elda Ferri

Guió: Roberto Benigni

Vincenzo Cerami

Música: Nicola Piovani

Qualificació

Fotografia: Tonino Delli Colli

Muntatge: Simona Paggi

Vestuari: Danilo Donati

Protagonistes: Roberto Benigni
Nicoletta Braschi

Giorgio Cantarini

Giustino Durano
Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 1997
Gènere: comèdia dramàtica
Duració: 116 min.
Idioma original: italià, anglès
Companyies
Distribució: Miramax Films
La vida és bella (en italià La vita è bella) és una pel·lícula italiana dirigida i
protagonitzada per Roberto Benigni i estrenada el 1997, doblada al català.
Argument
Benigni defineix ellmateix la seva pel·lícula com una faula: Guido troba i
sedueix la seva futura dona, Dora. Anys més tard, tenen un fill anomenat
Josué i, pel fet de ser jueus, són deportats a un camp de concentració
alemany. Allà, fa creure al seu fill que els treballs del camp són en realitat
un joc, l'objectiu del qual seria guanyar un tanc. Amb aquesta idea, Guido
aconsegueix amagar i fer suportable la vida alcamp del seu fill.
La música escollida contribueix molt a aquest univers de conte: cada
personatge posseeix de fet la seva pròpia melodia que sona a cadascuna de

les seves aparicions a la pel·lícula (melodia de la parella, melodia del nen,
etc.).
Repartiment
• Roberto Benigni: Guido Orefice
• Nicoletta Braschi: Dora
• Giorgio Cantarini: Josué Orefice
• Pietro De Silva: Bartolomeo
• HorstBuchholz: el doctor Lessing
• Marisa Paredes: La mare de Dora
• Giustino Durano: l'oncle de Guido
• Sergio Bustric: Ferruccio Papini
Premis i nominacions
Premis
1999
• Oscar al millor actor per Roberto Benigni
• Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
• Oscar a la millor banda sonora per Nicola Piovani
• 1998 Gran Premi (Festival de Cannes) per Roberto Benigni
Nominacions
• Oscar al millordirector per Roberto Benigni
• Oscar al millor muntatge per Simona Paggi
• Oscar a la millor fotografia per Elda Ferri i Gianluigi Braschi
• Oscar al millor guió original per Vincenzo Cerami i Roberto Benigni
• Palma d'Or per Roberto Benigni.
• Premis Goya Millor Pel·lícula Europea.
• César a la pel·lícula estrangera
• Nou Premis Donatello

Sobre la pel·lícula...
La història de ficció està moltrelacionada amb la vida del director. D’una
banda els fets passen a la Toscana, d’on és Benigni. Tot i que la seva família
no és d’origen jueu, el seu pare fou empresonat a Alemanya durant la segona
guerra mundial.

La pel·lícula està molt fonamentada en l’obra de l’escriptor Primo Levi, jueu
italià deportat a Auschwitz, que va marcar molt la trajectòria de Benigni. És
una cinta plena de referències aChaplin i als germans Marx.
Té un ritme molt mesurat, que s’inicia amb una història romàntica a la qual
es van afegint aspectes inquietants que van marcant el pas a la tragèdia. Es
pot dir que és una cinta de dos temps, còmica a l’inici, que es va convertint
en tragèdia. Però malgrat els moments més durs hi ha sempre una punta
d’humor o d’ironia. Com diu el mateix Benigni, “El riure ens salva, ensobliga a
considerar-ho tot, el costat surreal i el costat divertit.
Imaginar ens disposa a no quedar reduïts al no-res. Ens dóna coratge per
sobreviure totes les nits sense fi” .
En algun moment abans, enmig, o al final de la pel·lícula, caldrà fer
referència a la segona guerra mundial i als feixismes. Pot ser una bona
ocasió per mostrar com els feixismes no són només tendències polítiques,
sinóque també es manifesten en certes actituds d’avui: fanatismes,
intolerància, racisme, etc.

Respondre a aquestes qüestions:
1- Què diu aquest film sobre els infants?
Que si els ajudes a creure que les coses dolentes son com un joc, els hi és
més fàcil de superar-ho.

2- És una ficció o pot passar en la realitat?
Pot passar en la realitat.

3- T’has posat a la pell de Guido?
Sí

4- Com creus que...