La vida a les trinxeres




La vida a les trinxeres
A la segona fase de la 1a guerra mundial es feia en les trinxeres, on un soldat en concret estava poc temps amb dos setmanes com màxim peròuna vegada una tropa australiana va estar 53 dies. I el temps que passava un soldat britànic en un any era:
15% línia del front
10% línia de suport
30% línia de reserva
20%resta
25% altres (hospital, viatjant, permisos, entrenament)
I encara que estiguessin al front, el soldat era cridat a lluitar un grapat de vegades a l’any: realitzant unatac, defensant la posició o escaramusses. La freqüència de combat era major a les tropes d’elit.
Alguns sectors tenien molt poca activitat fent que la seva vida a lestrinxeres sigui “més fàcil”, però altres sector estaven contínuament amb enfrontaments. Al front oest, a Ypres era un infern, especialment per als britànics, encara que a les zonespacífiques h havien baixes diàries per trets de franctiradors, artilleria i gas. Els britànics en els primers 6 mesos de 1916, sense fer una batalla significativa ja havienpatit 107.776 baixes.
Durant el dia, els franctiradors y els observadors de la artilleria en globus feien que el moviment fos perillós i per això les trinxeres estaven sempre ensilenci i per això hi havia més activitat per la nit quan la foscor permetia el moviment de tropes i subministraments, el manteniment i la expansió del filferro espinós. Tambées feien escaramusses que eren petits atacs sense intenció de conquistar terreny per capturar presoners y documents o cartes sobre la unitat que ocupava la trinxera. Aquestspetits atacs sorpresa es preparaven a principis de la guerra i ho feien particularment els canadencs, però al incrementar la vigilància va ser difícil fer aquests atacs.