La vida

Ressenyes de llibres | suports | 75

–
El meu germà Pol
Isabel-Clara Simó
Alzira (València): Edicions Bromera, 2008
Carmen Gordillo

El llibre comença explicant una situació en la qual enPol demana ajuda a la seva germana Mercè per sortirse’n, i ens va presentant diferents personatges que ronden per les vides de tots dos: el pare, la mare, l’Esperança,
alguns familiars… però no és finsa la pàgina 20 que ens
descriu en Pol, i ens diu:
«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És
com una criatura petita però amb un cossot enorme.
La mama se’n queixa sovint i diu quetothom diu
que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però
que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospira. I
no és que no sigui dolç, però també és impertinent i
té enrabiades i éstossut. I és molt, molt pesat. Perquè
tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i
defectes.»
El llibre està narrat en primera persona per la Mercè,
una adolescent de 12 anys. Al llarg deles 171 pàgines del
llibre, anem coneixent com viu aquesta família, quines
relacions estableixen els seus membres entre ells, quin
paper juga la germana d’en Pol, quines responsabilitats
assumeixrespecte d’en Pol que, tot i ser més jove, mostra una gran maduresa emocional, quines són les preo-

cupacions dels pares i com entenen i viuen ells la discapacitat del seu fill…
La Mercè,mitjançant els parèntesis, ens aclareix o
corregeix algunes expressions no gaire adequades en el
tracte amb el seu germà. Aquests parèntesis semblen la
veu de la consciència que orienta els lectors pertractar
persones amb síndrome de Down:
«(Quan es posi nerviós, feu-li carícies. El contacte de
la pell humana tranquil·litza. I parleu sempre sense
cridar.)»
Es tracta d’un llibre àgil, fàcil dellegir, que ens vol
mostrar per damunt de tot que darrere de la síndrome de
Down hi ha una persona, amb els valors, inquietuds, desitjos, patiments, frustracions que com a persona li toca
viure.
El...