La L Rica Del XIV I XV I Ausi S March Auxiliar

Hist òri a i crít ica de la lite rat ura catal ana
La lírica del XIV i XV (I): Ausiàs March
Ausiàs March, el gran poeta medieval, trenca amb la tradició trobadoresca i configura una nova
llengua poètica. Poeta d’una gran expressivitat, la seva obra és, essencial ment, una anàlisi del seu
món íntim.

 Líri ca dura nt el segl e XV
Des del punt de vista de cultura literària, una de lespeculiaritats del segle XV és la confirmació de la
vitalitat dels cercles valencians, que contrasta amb
l’estancament dels poetes barcelonins. Els poetes del
Principat amb sensibilitat més moderna, com
Romeu Llull i, Pere Torroella ii o Francesc de
Moner, són poetes deliberadament bilingües:
segueixen el costum iniciat a la cort napolitana del rei
Alfons el Magnànim1 (on convivien catalans, italians icastellans), de compaginar l’ús de la llengua pròpia
amb la castellana. Segurament, aquest fenomen és
conseqüència de la crisi econòmica i social que viu el
Principat i, sobretot, Barcelona, amb una burgesia
comercial virtualment arruïnada.

Ausiàs March
(Gandia?, 1397 - València, 1459)

Ausiàs March va néixer en una
família de la baixa noblesa. El seu
pare i el seu oncle havien estat poetes
notables. Vaparticipar de jove en les
guerres d’Alfons el Magnànim pel
Mediterrani italià. Als vint-i-vuit
anys, però, va abandonar la carrera
militar, es va establir a les seves
petites possessions de Gandia i es va
dedicar a les activitats pròpies d’un
senyor feudal. El rei Alfons el va fer
encarregat de la cria dels seus falcons,
prop de l’Albufera. Va començar a
escriure poc després de tornar a
establir-se a Gandia. Cap als quaranta
anys es va casar amb Isabel Martorell,
que va morir al cap de dos anys. Més
tard es va casar amb Joana Escorna i
es va domiciliar a València. Sembla
que la mon de Joana va ser causa
d’alguns dels cants més emotius.
Quan va morir va deixar quatre filis
bastards i cap de legítim. Els
documents, sobretot els testaments,
revelen una personalitat meticulosa,
atenta alsseus interessos.

València, en canvi, convertida en la capital més
pròspera de la Corona catalano-aragonesa, manifesta
una gran vitalitat cultural. D’entre els nombrosos
cenacles, cal destacar la tertúlia humanista i
aristocratitzant de Berenguer Mercader (comprador de
joies i d’art per encàrrec del rei), freqüentada per
Roís de Corella iii .
També cal esmentar la importància del cenacle
burgès al’entorn del poeta Bernat Fenollar iv , en el
qual participaven poetes religiosos i, escriptors
satírics.
En aquest ambient de dinamisme cultural i de
recerca de noves fronteres literàries apareix Ausiàs March v. Per diverses i sòlides raons podem
afirmar que Ausiàs March és el gran poeta català de l’Edat Mitjana. Primer, perquè, trencant amb
la tradició trobadoresca tòpica que pesava sobre els seusantecessors, analitza, amb gran
profunditat intel·lectual, el seu món íntim. Després, per l’expressivitat, originalíssima, amb què fa
aquesta anàlisi, i perquè el fet d’inspirar-se en ell mateix (i no en el món exterior o en les idees
convencionals) ja és un fet nou, no solament en la poesia catalana sinó també en l’europea.
Únicament Dant vi, Petrarca vii i, potser, el francès François Villon viiivan saber sortir com
Ausiàs dels clixés amorosos propis de la poesia culta europea iniciada pels trobadors.
Per fer una poesia d’aquesta mena, és obvi que la llengua aprovençalada dels seus antecessors
no li servia. Per això és el primer a escriure poesia lírica en un català lliure de provençalismes.

1

Al marge de les notes al final del document, podeu consultar el que recull en ordenacióalfabètica un gran
nombre de glosses biobibliogràfiques, així com de termes relatius als estudis literaris, sota la designació Glossari
general d’autors i termes

1

 El «jo» com a matè ria líri ca
March és motor i protagonista dels seus versos; tant, que arriba, en un moment culminant, a
signar-ne un: «Jo só aquest que em dic Ausiàs March». L’individualisme és un dels aspectes més
interessants...