LA M SICA INTRUMENTAL AL SEGLE XIX
Páginas: 2 (289 palabras)
Publicado: 5 de agosto de 2015
LA MÚSICA INTRUMENTAL AL SEGLE XIX
Durant el romanticisme els artistes són molt ben considerats. En música, els compositors i encara més els intèrprets, que són qui reben els aplaudimentsdel públic.
Es produeix un perfeccionament tècnic de molts instruments, milloren els existents i se n’inventen de nous:
sistemes de claus als instruments de vent fusta,
sistemes de pistons alsde vent metall,
aparició de les flautes travesseres fetes de metall i
la família dels saxòfons (Adolph Sax, 1840).
El piano desbanca al violí com a instrument solista, capaç de respondre agairebé totes les exigències expressives i virtuosístiques.
L’orquestra augmentarà el nombre d’instruments. La complexitat de les partitures orquestrals farà que la figura del director adquireixicada cop més importància.
Formes instrumentals
Música per a piano.
Les obres per a piano són generalment curtes, de forma lliure i de vegades amb improvisacions. Són balada, impromptu,estudis, valsos, nocturn, barcarola, rapsòdia, polca, preludi, polonesa, masurca, romança... Tenen un caràcter intimista.
Els compositors més destacats són Frederic Chopin, Franz Liszt, RobertSchumann i Franz Schubert.
Música orquestral.
La simfonia, que es va allunyant de l’estructura rígida del classicisme, és una de les formes més utilitzada. Schubert (9 simfonies), Schumann (4simfonies), Brahms (4 simfonies) i Mendelssohn (5 simfonies).
Música programàtica, és la que segueix un argument literari, relació entre literatura i música. L’iniciador d’aquest gènere va serHèctor Berlioz amb La simfonia fantàstica op.14.
També el poema simfònic que és una obra simfònica d’estructura lliure, inspirada en elements literaris, pictòrics i descriptius. Destaca Lisztamb els Dotze poemes simfònics.
Els concerts es fan generalment per a piano o violí com a solistes. Destaquen els concerts per a piano de Chopin i Liszt i els de violí de N. Paganini.
Durant el romanticisme els artistes són molt ben considerats. En música, els compositors i encara més els intèrprets, que són qui reben els aplaudimentsdel públic.
Es produeix un perfeccionament tècnic de molts instruments, milloren els existents i se n’inventen de nous:
sistemes de claus als instruments de vent fusta,
sistemes de pistons alsde vent metall,
aparició de les flautes travesseres fetes de metall i
la família dels saxòfons (Adolph Sax, 1840).
El piano desbanca al violí com a instrument solista, capaç de respondre agairebé totes les exigències expressives i virtuosístiques.
L’orquestra augmentarà el nombre d’instruments. La complexitat de les partitures orquestrals farà que la figura del director adquireixicada cop més importància.
Formes instrumentals
Música per a piano.
Les obres per a piano són generalment curtes, de forma lliure i de vegades amb improvisacions. Són balada, impromptu,estudis, valsos, nocturn, barcarola, rapsòdia, polca, preludi, polonesa, masurca, romança... Tenen un caràcter intimista.
Els compositors més destacats són Frederic Chopin, Franz Liszt, RobertSchumann i Franz Schubert.
Música orquestral.
La simfonia, que es va allunyant de l’estructura rígida del classicisme, és una de les formes més utilitzada. Schubert (9 simfonies), Schumann (4simfonies), Brahms (4 simfonies) i Mendelssohn (5 simfonies).
Música programàtica, és la que segueix un argument literari, relació entre literatura i música. L’iniciador d’aquest gènere va serHèctor Berlioz amb La simfonia fantàstica op.14.
També el poema simfònic que és una obra simfònica d’estructura lliure, inspirada en elements literaris, pictòrics i descriptius. Destaca Lisztamb els Dotze poemes simfònics.
Els concerts es fan generalment per a piano o violí com a solistes. Destaquen els concerts per a piano de Chopin i Liszt i els de violí de N. Paganini.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.