La p tria

La pàtria – Bonaventura Carles Aribau
Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema quan es trobava a Madrid.
El poema és el més important dels que va escriure, ja que la resta de la seva obraes considera d’escàs relleu, i és breu i circumstancial. Fou ajudat en la seva redacció per Renart i Arús, a petició seva per carta. Després de la seva publicació tingué molt èxit i fou lloat per totsels grups i tendències de la Renaixença del moment, tant conservadors com liberals.
Pel que fa a la compressió del text, cal subratllar els següents coses: la “tomba del jueu” és Montjuïc; i la“mallorquina nau” és l’illa de Mallorca. La llengua llemosina o el llemosí, citat tantes vegades, és el nom de la llengua catalana.
El tema general del poema és l’enyor de la pàtria i la llengua.L’estructura del tema, per que fa a cada octava, és la següent:
1-. Les dues primeres octaves parlen de l’enyor de la terra.
2-. Les tres següents parlen de la llengua.
3-. La darrera octava serveix per ferl’homenatge al patró.
Mètricament parlant, el poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl·labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins. La rima és consonant, masculina i femenina,i l’estructura és ABBA ACCA – DEED DFFD – GHHG GIIG – JKKJ JLLJ – MBBM MNNM – OPPO OQQO, una estructura creuada, que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a i 8a de cada octava.
Conté moltselements propis del Romanticisme: la lira abandonada (aquest instrument musical és símbol de la poesia des dels Psalms de la Bíblia), la identificació del paisatge amb la problemàtica personal, el fato destí perseguidor, l’enyor de la pàtria perduda. En tot cas, és de destacar el concepte de la pàtria d’Aribau, que no es correspon amb España, sinó amb Catalunya.
Comença l’oda fent un repàs a lageografia de Catalunya, si més no, la simbòlic. De seguida apareix el pronom personal “JO”, que torna líric al tema, personal i íntim, al vers dos, amb el mot “pàtria mia”. Quan s’adreça a...