lacoonte

12. Laocoont i els seus fills


FITXA TÈCNICA
Títol

Laocoont i els seus fills

Autor

Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes

Cronologia

Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana

Estil

Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)

Tipologia

Escultura exempta o d’embalum rodó de grup

Material

Original de bronze, còpia romana de marbreTècnica

Talla i trepanat

Dimensions

1’84 x 2’42m d’alt

Cromatisme

Monocroma

Localització d’origen

La Domus Aurea de Neró a Roma.
Descoberta entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma,
l’any 1506

Localització actual

Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)

Tema

Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià d’Apol·lo, que
va desaconsellar l’entrada del cavall defusta a Troia i va
ser castigat per Atena a morir junt als seus fills, ofegats per
les serps que rodegen els seus cossos (llegenda de Virgili a
l’Eneida)

0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).
- Més moviment i dinamisme.
- Importància al grups escultòrics.
- Influènciade cultures asiàtiques. Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina).
- Busquen provocar sensacions immediates.
- Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre
problemes tècnics.

0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística.
En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sentdesprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en
els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i
diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus
generals.

0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils,
retrats de persones concretes...0.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.

1.- CONTEXT HISTÒRIC
El Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques, la
de Rodes, entre els anys 50 aC i el 50 dC, a la que també
corresponen altres obres com la Victòria de Samotràcia i el
desaparegut Colós de Rodes. En aquesta escola va
predominar lamonumentalitat, el patetisme, la tendència a
composar grups piramidals i la importància dels valors
tàctils.

Teatre de Rodes, possiblement
la seu de l’Escola de Rodes

Possible representació del
Colós de Rodes el qual ha
desaparegut

Victòria de Samotràcia

Colós de Rodes. Cares de Lindo.

1.- CONTEXT HISTÒRIC
En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seuprestigi,
sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

ESCOLA

RODES
(segles IV- I aC)
ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals,
destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont iels seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)

1.- CONTEXT HISTÒRIC

A l’època hel·lenística, l’idealisme
clàssic, amb el seus paràmetres
d’equilibri i serenitat, deixa pas al
realisme i a les expressions
turmentades. Els artistes es
recreen en donar forma al
patiment, tan físic com espiritual,
en captar perfectament el Phatos
dels personatges enels seus
rostres.

Representació del patiment.

2.- TEMÀTICA I FINALITAT

2.- TEMÀTICA I FINALITAT
Aquesta escultura representa l’angoixa de Laocoont, sacerdot del temple d’ Apol·lo a
Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida,
durant el setge a Troia, va advertir els seus conciutadans, sense èxit, que no deixessin
passar al famós cavall de...