Lacrisis

MÉS ENLLÀ DE LA CRISI


REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TEMA.







Jose M. Salgado Bueno





Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)
Barcelona, 6-10 de juliol de 2009.



COM DEFINIM LA CRISI
Els diferents ponents de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) 2009, celebrada a Barcelona del 6 al 10 de juliol, estan d’acord en caracteritzar la crisicom una crisi d’àmbit global, de característiques planetàries o fins i tot, com ho va fer en la cloenda el polític i economista gallec Xosé Manuel Beiras, com una crisi sistèmica, és a dir, del conjunt del sistema capitalista i no només d’una part
El detonant de la crisi actual o, millor dit, la cara més coneguda és la crisi financera, que té en el seu epicentre als Estats Units. Però la crisidel model de producció és una crisi que ve des de fa més temps. És una crisi que comença a mostrar els símptomes des de la dècada dels 90. L’any 1994, amb l’aparició de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) a Mèxic - any en que entra en vigor el “Tratado de Libre Comercio de America del Norte” (TLCAN)-, va ser un moment en el qual moalemanyltes persones del món vam prendreconsciència de l’esgotament de l’actual model productiu. Les diferents trobades mundials organitzades per l’EZLN a la Selva Lacandona i iniciades l’any 1996 -que han donat peu a les diverses “Declaraciones de la Selva Lacandona”-; la participació d’intel•lectuals d’àmbits multidisciplinaris en aquests esdeveniments; la constitució del Foro Social Mundial (FSM) i l’extensió del moviment antiglobalització...Ens ajuden a entendre aquest esgotament del model productiu i ens col•loca en la línia de buscar sortides globals a la crisi, partint des de l’àmbit local.
Els secretaris generals dels sindicats a Catalunya Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez , estan d’acord en diferenciar el model més neoliberal dels Estats Units del model mésKeynesià de la majoria de països europeus. Per Alvarez, el diàleg social existent a Alemanya es quelcom interessant a tenir en compte, donat el major respecte a les persones. Tant Gallego com Àlvarez parlen de que cal diferenciar entre els diferents països, però que en general els drets socials a Europa estan complint l’objectiu de garantir unes mínimes prestacions de cobertures a la classetreballadora europea. Tots dos reivindiquen el paper que ha de tenir la Confederació Europea de Sindicats (CES) en la lluita per frenar les mesures més neo o ultraliberals que volen imposar la patronal.
D’altra banda, tots els ponents de la UPEC 2009 han coincidit en caracteritzar de forma clara la crisi com una crisi del model energètic. L’esgotament de les energies fòssils el manteniment del’energia nuclear són elements d’un sistema que camina cap a la seva autodestrucció. Amb aquest sistema energètic no tenim futur i, com han apuntat en les seves intervencions, la possible solució passa per dedicar els esforços cap a les energies renovables, en desenvolupar tota la tècnica que calgui per tal de garantir un futur a la humanitat.
Tenim un món que produeix més aliments que mai i, en canvi,tenim 1.000 milions de persones al món que passen gana, la FAO (sigles de Food and Agriculture Organization of the United Nations, Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) alerta de la mort de 1.000.000 de nens i nenes que moren de gana a l’any. Les desigualtats continuen creixent entre els anomenats països desenvolupats i els països del tercer món o en vies dedesenvolupament.
Gustavo Duch , exdirector de Veterinaris Sense Fronteres i expert en alimentació, ens adverteix de la greu crisi ecològica i del malbaratament que s’està fent del planeta. La desforestació, el creixement del monocultius i la concentració en molt poques mans d’aquests recursos, juntament amb l’escàs control dels estats dels seus recursos, fan que la “sobirania alimentària” sigui un...