Lago de bañolas

Àrea de gran interès tant paisatgístic com geològic, que abasta el conjunt de l'anomenada conca lacustre de Banyoles. L'espai sotmès a protecció ocupa una superfície de poc més de 1.000 ha i s'esténper part dels municipis de Banyoles, Fontcoberta i Porqueres, tots tres al Pla de l'Estany.
La conca lacustre de Banyoles separa la plana de l'Empordà de la serralada Transversal, ja a la comarca dela Garrotxa. A banda del mateix estany de Banyoles, la zona comprèn també un seguit de petits estanyols situats al seu entorn. Entre aquests hi destaquen el del Vilar, el d'en Sisó, el de la Cendra iel Clot d'Espolla.
L'estany de Banyoles, amb una superfície de 107 ha i una característica forma de vuit, és un dels de majors dimensions de la península Ibèrica. Té una longitud de 2.128 m, unaamplada de 775 i una fondària que en algun punt sobrepassa els 40 m.
Allò més rellevant d'aquest sistema lacustre és el seu origen i la procedència de les aigües que el nodreixen. Les muntanyes del'Alta Garrotxa, al nord, recullen unes pluges prou abundants en aquell sector. Les aigües, que s'infiltren dins l'aqüífer, circulen cap al sud aprofitant la carstificació de les calcàries. La tectònica ila presència de fractures en els materials que condueixen aquests cabals subterranis provoquen la seva sortida a l'exterior. Això passa al riu Fluvià, a la vall de Sant Miquel de Campmajor i alconjunt dels estanys de la conca lacustre de Banyoles.
Si curiós és aquest sistema d'abastament a través del subsòl, més ho és encara el procés de formació dels estanyols. En el seu recorregut pelsaqüífers, les aigües actuen dissolvent les calcàries i guixos damunt els quals descansa tota aquesta zona. Ès així com es provoquen enfonsaments de la superfície i la sobtada creació dels estanys.
Aquestsfenòmens hidrogeològics adquireixen una significació especial en el cas de l'anomenat Clot d'Espolla, gran bassiol situat en una planura que es troba al nord mateix de l'estany de Banyoles i a uns...