laia 18

“Nadie como tú para hacerme reír. Nadie como tú sabe tanto de mí. Nadie como tú es capaz de compartir mis penas mi tristeza mis ganas de vivir. Tienes ese don de dartranquilidad de saber escuchar , de envolrverme en paz, tienes la virtud de hacerme olvidar el miedo que me da mirar la oscuridad. Solamente tú lo puedes entender y solamente tú telo podrás creer.

En silencio y sin cruzar una palabra; solamente una mirada es suficiente para hablar ya son más de quince años de momentos congelados en recuerdos quejamás se olvidarán...”

I això és el que he intentat fer amb aquest quadre: congelar molts dels moments (tots és físicament impossible... jaj) que hem viscut... vull quemiris foto per foto tot el que hem viscut abans i després de cada una. Des de que erem unes enanas vestides de rellotge (o jo que se de què anàvem...) fins les llargues hores delbus anant a qualsevol excursió o dins mateix d'un esport que et fa tant gran: el bàsquet, que com no, també hem compartit.

I bé... no tinc molt a dir-te osigui si, peròno res que no sàpigues. Volia fer-te alguna cosa per decorar la teva fantàstica habitació (que ja sembla un museu però bueno...) sigui la de Mataró o la de Florida perquè cadadia, siguis on siguis, vegis que estaré amb tu sempre (també hem de fer allò que també és per sempre per cert).

I només em queda donar-te les gràcies una altra vegada (atu o al destí que va fer que ens coneguéssim) per ser la millor amiga que es pugui tenir i per tots aquests anys. Juro que això només és el començament de la nostra amistatperquè vull passar la fase adulta i la vella al teu costat també. I per molt lluny que estiguis et vindré a veure tinga-ho claríssim!!!!!!!!

T'estimo moltíssim.