laicidad y diversidad

!"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%&
'()*+,-./0123456789:!"#$%&'()*+,./0123456789:!"#$%&'()*+,-./012345
6789:!"#$%&'()*+,-./0123456789:!
"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%&'(
LAÏCITAT I
)*+,-./0123456789:!"#$%&'()*+,-./
DIVERSITAT
0123456789:!"#$%&'()*+,-./0123456
RELIGIOSA
789:!"#$%&'()*+,-./0123456789:!
Montserrat Coll
"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%&'(
)*+,-./0123456789:!"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%&'()*+,-./0123456
789:!"#$%&'()*+,-./0123456789:!
"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%&'(
)*+,-./0123456789:!"#$%&'()*+,-./
0123456789:$%&'()*+,-./0123456789
:!"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%
&'()*+,-./0123456789:!"#$%&'()*+,
-./0123456789:!"#$%&'()*+,-./01234
56789:!"#$%&'()*+,-./0123456789:
!"#$%&'()*+,-./0123456789:!"#$%&
!

!

Montserrat Coll i Calaf (Rodonyà, 1951) ésDoctora en Filosofia
i Lletres (1990) per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb
la tesi El llenguatge religiós en Duméry. Fou vice-directora de
l’Institut Superior de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de
Tarragona (1996) i professora de Filosofia de la Religió en
aquest Centre, del 1996 al 2004. Ha impartit els cursos
“Continguts fonamentals de cultura religiosa”, ICE, Universitat
Rovirai Virgili, i “El llenguatge religiós”, del cicle de Llicència,
a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat, entre altres,
Introducció a la filosofia de Paul Ricoeur, Edicions de la
Universitat de Barcelona, 1999, i Una filosofia del llenguatge
religiós. Henri Duméry, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
2002. Directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de
Catalunya,2004-2010.

divÈrsia 2, desembre 2012
revista de la càtedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra

LAÏCITAT I DIVERSITAT RELIGIOSA
Montserrat Coll i Calaf

;<
1. Concepte de laïcitat
L’arrel etimològica del terme “laïcitat” és la paraula grega “laos”, unitat
d’una població, poble. Una altra paraula grega de significat semblant és
“dêmos”, de la qual deriva “democràcia”.1 El lligam entre laïcitat i
democràcia és molt estret.
L’adjectiu “laic” o “laica” s’aplica de maneres diverses. Hi ha un significat
eclesial o “religiós” d’aquest adjectiu, en tant que, en l’Església Catòlica,
els laics i les laiques són aquells membres de l’Església que no són clergues
ni pertanyen a cap orde o congregació religiosos, cosa que no vol dir pas
que no siguin catòlics i noprofessin la fe cristiana. 2
Hi ha un altre significat -laic- dels adjectius “laic” o “laica”: a-religiós/a o
aconfessional. Així, per exemple, l’Estatut de Catalunya afirma que
l’escola pública és laica. Cal notar que aquest significat s’aplica sobretot a
institucions: escola, Administració, Govern, associacions, etc. I cal notar

MONTSERRAT COLL. Laïcitat i diversitat religiosa

divÈrsia2, desembre 2012
revista de la càtedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra

també que, en aquest sentit, “laic” o “laica” no vol dir antireligiós o contra
la religió, sinó simplement que no pertany o no professa o no s’identifica
amb cap religió. És lògic, per exemple, que un Govern democràtic, que
representa tots els ciutadans, no s’identifiqui oficialment amb cap fereligiosa ni amb cap altra opció de pensament, cosa que no significa pas
que les persegueixi. Aquí és fonamental la distinció entre els prefixos “a”
(sense, fora de, diferent de...) i “anti” (contra).
Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis
Catalans, la laïcitat és el “sistema que exclou les esglésies de l’exercici del
poder polític”, una definició que, d’entrada,denota “exclusió”. Però a
Foulquié, Diccionario del lenguaje filosófico, trobem que “laïcitat” és el
caràcter d’allò que és laic; que “laic” vol dir “independent de tota església
o confessió religiosa”; i que seria donar-li un sentit abusiu entendre-ho com
a “hostil a la religió”. Aquesta definició neutra de laïcitat, és la que ens
interessa.
S’ha donat i es dóna el sentit abusiu a
què es...