Lala
Páginas: 2 (317 palabras)
Publicado: 3 de noviembre de 2014
Dimarts amb morrie.
¿ Que m’havia passat?, em preguntava a mi mateix. La veu timbrada, fumosa, em va tornar als meus anys universitaris, quan pensava qu la gent rica eradolenta, que una camisa i una corbata eren roba de pres, i que la vida sense la llibertat de poder-te aixecar i marxar no era en absolut una bona vida. ¿Que m’havia passat¿ 45-46Estava decidit a provar que la paraula moribund no es sinònim d’unútil pg. 21
M’he de retirar e la circulació, com fa molta gent, o viure, senzillament 33
Ja veus,Mitch, ara que m’estic morint resulto més interesant per a l agent pg44
es lliçons de Morrie són extraordinàries. Un autèntic curs accelerat del que significa viure i d’allò queés realment important en aquesta vida. La serenor en com afronta la mort, la tendresa, la senzillesa, la capacitat de destriar el que és important del que és banal en aquest món...Una veritable lliçó de VIDA!
És paradoxal, però ben real: només qui té la mort a prop ens pot parlar així de la vida. Però també és cert que aquest exercici no el pot ferqualsevol. Només és assequible a qui té uns valors humans que ja ha anat cultivant durant tota la seva vida. Fabulós Morrie!
Si us agrada llegir, llegiu aquest llibre. Si no usagrada, llegiu-lo també!
“Pren qualsevol emoció: l’amor per una dona, o el dolor per una pèrdua, o allò per què estic passant jo, la por i el dolor d’una malaltia mortal. Sirefrenes les emocions –si no et deixes portar per elles fins al final–, mai podràs desprendre-te’n, estaràs massa enfeinat amb tenir por (...) Però si et llences a aquestesemocions, si t’hi capbusses, fins al final, fins a immergir el cap, ho experimentes plenament i completament. Sabràs què és el dolor. Sabràs què és l’amor. Sabràs què és la pena
¿ Que m’havia passat?, em preguntava a mi mateix. La veu timbrada, fumosa, em va tornar als meus anys universitaris, quan pensava qu la gent rica eradolenta, que una camisa i una corbata eren roba de pres, i que la vida sense la llibertat de poder-te aixecar i marxar no era en absolut una bona vida. ¿Que m’havia passat¿ 45-46Estava decidit a provar que la paraula moribund no es sinònim d’unútil pg. 21
M’he de retirar e la circulació, com fa molta gent, o viure, senzillament 33
Ja veus,Mitch, ara que m’estic morint resulto més interesant per a l agent pg44
es lliçons de Morrie són extraordinàries. Un autèntic curs accelerat del que significa viure i d’allò queés realment important en aquesta vida. La serenor en com afronta la mort, la tendresa, la senzillesa, la capacitat de destriar el que és important del que és banal en aquest món...Una veritable lliçó de VIDA!
És paradoxal, però ben real: només qui té la mort a prop ens pot parlar així de la vida. Però també és cert que aquest exercici no el pot ferqualsevol. Només és assequible a qui té uns valors humans que ja ha anat cultivant durant tota la seva vida. Fabulós Morrie!
Si us agrada llegir, llegiu aquest llibre. Si no usagrada, llegiu-lo també!
“Pren qualsevol emoció: l’amor per una dona, o el dolor per una pèrdua, o allò per què estic passant jo, la por i el dolor d’una malaltia mortal. Sirefrenes les emocions –si no et deixes portar per elles fins al final–, mai podràs desprendre-te’n, estaràs massa enfeinat amb tenir por (...) Però si et llences a aquestesemocions, si t’hi capbusses, fins al final, fins a immergir el cap, ho experimentes plenament i completament. Sabràs què és el dolor. Sabràs què és l’amor. Sabràs què és la pena
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.