lalami

EXERCICIS D'AUTOAVALUACIÓ - 7

BIOSENYALITZACIÓ

Indicar si són verdader o falç:

1. La major part de les hormones liposolubles interaccionen amb receptors de la superfície de la membrana plasmàtica.
2. Els receptors nuclears són específics de les hormones hidrosolubles.
3. Els receptors nuclears són lípids que es troben en el nucli.
4. Els receptors nuclears de les diferentshormones liposolubles no presenten cap similitud estructural.
5. Les hormones liposolubles actuen principalment modificant l’activitat d’enzims cel·lulars.
6. Les hormones liposolubles actuen principalment modificant l’expressió de gens.
7. Les hormones hidrosolubles travessen amb facilitat la bicapa lipídica de la membrana.
8. Les hormones hidrosolubles són sempre de resposta lenta perquèregulen només l’expressió de gens.
9. Els receptors nuclears són receptors de tipus 7TM.
10. Els receptors de tipus 7TM interaccionen directament amb la proteïna G.
11. La proteïna G interacciona directament amb la hormona.
12. La proteïna G activa és la subunitat Gunida a GTP.
13. La proteïna G activa és un trímer lligat a GDP.
14. L’adenilat ciclasa s’activa per calci i diacilglicerol.15. L’adenilat ciclasa s’activa per la interacció directa amb la subunitat Gunida a GTP.
16. La transmissió de senyals a través dels receptors 7TM sempre són activadors de l’adenilat ciclasa, incrementant els nivells d’AMPc.
17. Quines d’aquestes molècules són segons missatgers:
a. Calci
b. insulina
c. AMP
d. ATP
e. IP3 (inositol trifosfat)
f. AMPc
g. PIP2 (fosfatidil inositolbisfosfat)
h. DG (diacilglicerol)
18. La PKA i la PKC fosforilen exactament els mateixos substrats ja que les dues fosforilen en residus de Ser i Thr.
19. L’activació de la proteïna G és autolimitant, perquè té activitat GTPasa pròpia.
20. El glucagó i l’adrenalina actuen a través de receptors de membrana 7TM.
21. El glucagó i l’adrenalina provoquen com a resposta un increment dels nivellsde glucosa en sang i múscul.
22. La insulina provoca entre altres respostes una disminució dels nivells de glucosa de la sang.
23. El receptor de la insulina interacciona directament amb proteïnes G.
24. El receptor de la insulina s’activa quan s’uneix a la insulina per autofosforilació en residus de tirosina.
25. El receptor de la insulina està permanentment activat encara que l’hormonano interaccioni.
26. El receptor de la insulina fosforila substrats en residus de Ser i Thr de les proteïnes diana.
27. La calmodulina és una proteïna que provoca la sortida de calci dels compartiments intracel·lulars.
28. La PKA i la PKC són enzims regulats al·lostèricament.
29. Quines de les següents afirmacions sobre l'AMPc són correctes?
A L'ATP es converteix en AMPc per acció del'adenilat ciclasa en una única etapa.
B L'AMPc conté un àtom de P en un enllaç fosfodiester.
C L'ATP reacciona amb adenosina per formar AMPc i ADP en una reacció catalitzada per l'adenilat quinasa.
D L'AMPc es converteix en 5'-AMP en una reacció catalitzada per la fosfodiesterasa en presència d'H2O.
30. Quines de les següents afirmacions sobre l'AMPc i el mecanisme de missatgers secundaris per al'acció hormonal a través dels receptors 7TM poden ser correctes?
A L'estímul hormonal sempre provoca un increment en els nivells de la quantitat de l’enzim adenilat ciclasa.
B La formació d'un complex hormona-receptor segons la proteïna G que s’activi pot comportar l'activació o la inhibició de l'adenilat ciclasa.
C L'AMPc actua com un modulador al.lostèric que afecta la activitat de laproteïna quinasa A.
D L'AMPc interacciona amb un complex hormona-receptor per dissociar la hormona.
E El complex hormona-receptor entra a l'interior de la cèl.lula i afecta l'activitat d'enzims diana.
31. Quines de les següents afirmacions sobre el GTP i el seu paper en la resposta hormonal mitjançada per l’AMPc són correctes?
A. El GTP està associat a la subunitat  dissociada de les subunitats...