lallala

Els objectes tenen tanta importància com els personatges (potser per influència de Stendhal i el seu interès pels detalls). Els objectes tenen vida pròpia i és el seu deteriorament el que assenyala el pas del temps i el camí cap a la mort:
torre: símbol de l'ascens social
joia: símbol de classe social alta
armari japonès: Nicolau Rovira
perla: els homes de Teresa: Nicolau Rovira, SalvadorValldaura, Amadeu Riera
violetes: Bàrbara i la seva relació amb Salvador Valldaura
rosa de color carn: Teresa
lilàs: relació Miquel Masdeu-Teresa
rosa vermella: Amadeu Riera
poma: relació Teresa-Salvador, la felicitat
vano (amb poma pintada): relació Teresa-Salavdor (l'Eulàlia el regala a Teresa)
abelles (símbol d'angoixa i d'intranquil·litat)
glicines (símbol de calma i serenor)
llorer.Immortalitat, eternitat
heura: mort
gàbia d'ocells: manca de llibertat
barquet de fusta: mort d'en Jaume
flor blanca del cirerer: relació Teresa-Notari Riera
flor blanca del lilà blanc: relació Teresa-Salvador al ball de Carnaval
tórtora: anunci de mort (de Jaume i de Salvador)
cedre: immortalitat, perennitat, força, noblesa, incorrupció
foc: purificació, destrucció del temps, de la vida idels records
arracades: amor Armanda-Eladi, superioritat d'Armanda per sobre les altres minyones, arma contra Sofia
braçalet de plata amb campanetes: autèntica identitat de Maria
bombolla al vidre (a casa de Pilar Segura): deformació de la realitat, món imperfecte i defectuós
teulada: infantesa
color blanc: puresa, innocència
color vermell: violència, odi, sang, mort
teranyina:supervivència de Maria
ploma de paó: supervivència de Teresa
rata: decadència, mort, destrucció
Els símbols més importants són l'aigua, el jardí i el mirall.
L'aigua és el símbol de la mort i de la infantesa i el jardí és el paradís de la felicitat però també està lligat a la infantesa i a la mort.
El jardí, minuciosament descrit, sembla ser el que Mercè Rodoreda contemplava des de casa seva quan erapetita. Fins a la seva vellesa no el recupera per incloure'l a Mirall trencat. El jardí esdevé mític, cosa ben visible a partir del seu aspecte extern: és habitat per ocells exòtics (paons, tórtores...), poblat per grans arbres (cedre, llorer...). És un jardí viu, humà, quasi.. De tots els arbres, el llorer és el que s'uneix més estretament a les peripècies de la família Valldaura-Farriols i semblaque es vulgui considerar un membre més de la casa. El jardí, com la infantesa, és ambigu: és un lloc d'esbarjo i de joc, però també de tristesa i de mort. Mort i infantesa es converteixen en el centre de la novel·la. Maria escull el jardí, el llorer, per morir i quedar-se eternament en el jardí. Morint, serà sempre un infant.
Per remarcar la mitificació de la infantesa-mort, un símbol, l'aigua,connotació de la puresa. Una aigua que adopta formes múltiples: pluja, canal, estany, llàgrimes... A Mirall trencat tots els personatges que hi moren sent uns nens (Jaume i Maria) o que se suïciden en sentir la nostàlgia de la infantesa (Bàrbara) ho gan a l'aigua: la Bàrbara se suïcida en una aigua real (el canal); la Maria, en una aigua metafòrica (el llorer, que sembla un mar d'aigua negra); enJaume mor a l'aigua de l'estany. Tant Maria, com Bàrbara com Jaume són personatges que no han viscut amb intensitat la infantesa: Bàrbara fou abandonada per la seva mare quan era molt petita i la Maria no vol fer-se gran. Tant Bàrbara com Maria estan afectades pel complex d'Ofèlia (tema tractat pels simbolistes): totes dues se suïciden escollint com a tomba l'aigua. Aquests tres personatges no voleno no poden viure més enllà de la infantesa. Ramon s'incorpora al món dels adults però la seva vida no tindrà esperança: trencant les joguines destruirà la seva família i el seu món. Bàrbara i Maria es plantegen al llindar de l'edat adulta el dilema de la vida o de la mort, és a dir, conèixer el patiment o ignorar-lo per sempre més: ser adult o romandre un infant.
Pel que fa al mirall,...