Lamarck, Revisió A La Seva Obra.

Biografia
Jean-Baptiste-Pierre-Antoin de Monet de Lamarck Picardia, França, 1 d’agost de 1744 – Paris, 18 de desembre de 1829 fou un naturalista francès, un dels grans noms de l’època de la sistematització de la Història Natural, proper en la seua influència a Linne, el compte de Buffon i Cuvier. Lamarck va formular la primera teoria de l’evolucó biològica i va proposar el nom de «biologia» perdesignar la ciència dels éssers vius i va ser el fundador de la paleontologia dels invertebrats. En Lamarck, la capacitat de treball i d’anticipació al seu temps foren excepcionals, així com les seues aportacions a la biologia, que es podrien resumir en: • El concepte d’organització dels éssers vius. • La clara divisó del món orgànic de l’inorgànic. • Una revolucionària classificació dels animalsd’acord amb la seua complexitat. • Formulació de la primera teoria de l’evolució Biològica.

Revisió de les idees.
L’elevat ritme d’avançament del coneixement científic als últims cinquanta anys ha deixat desfassat el concepte neodarwinista de l’evolució. Les evidències de les grans catàstrofes planetàries i del registre fòssil són poc compatibles amb la idea d’un canvi gradual. Així doncs, lanova visió del genoma de la mateixa manera com una complexa red d’interaccions de gens que es regulen uns als altres, els processos de regulació epigenètica, la modularitat dels grans complexes proteics, l’abundant presència de transposons i retrotransposons, les diferents pautes de lectura d’un gen o la transferència lateral de gens són alguns dels aspectes que emergeixen del coneixement delgenoma i que són difícilment compatibles amb la idea de la lenta acumulació de mutacions com a motor de la variabilitat genètica. Tot això, unit a l’evidència que el món bacterià ha seguit un “tempo” i un “modus” evolutius diferent al dels organismes complexes de temps molt llunyans i que la simbiosi ha sigut una de les grans forces motores de l’evolució, la qual cosa, per tant, provoca quel’associació i cooperació constitueixin una força evolutiva tan important o

més que la competència i la selecció natural, posen de manifest que cal, de manera clara i estricta, una profunda revisió dels conceptes evolutius. Una revisió que hauria de plantejar-se des de la perspectiva de la teoria de sistemes i des de la comprensió de l’evolució com un procès unitari que abasta el conjunt de la biosfera.Ara fa 110 anys aproximadament que Jean Baptiste de Monet, caballer de Lamarck, va publicar el seu llibre Système des animaux sans vertebre en el que, per primera vegada, es plantejava d’una manera lògica i coherent la idea de l’Evolució i els possibles mecanismes que l’originaven. La teoria no va tenir una difusió i va caure ràpidament en el descrèdit degut als atacs de Cuvier, eminent figuracientífica de l’època, qui rebutjava la idea de l’evolució. Trenta anys més tard després de la mort de Lamarck, Charles Darwin publicà el seu famós L’origen de les espècies, on reprèn la idea de l’Evolució, i proposa uns mecanismes evolutius difrents als plantejats per Lamarck. El triomf de les idees evolucionistes de Darwin no va suposar una rehabilitació de la figura de Lamarck, més aviat alcontrari, la seua figura va quedar més desprestigiada encara pels seguidors de l’anglès, els quals a l’atacar els mecanismes evolutius proposats per Lamarck, convertien a Darwin en el pare de l’Evolució, de tal manera que avui en dia Darwinisme és un terme sinonim d’evolucionisme i no s’entèn que algú pugui ser evolucionista i descuteixi al mateix temps alguns dels plantejaments de Darwin i dels seusseguidors neodarwinistes. Tant en la teoria de Lamarck com en la de Darwin, és important distingir dos aspectes. En primer lloc, ambdues teories estableixen el fet evolutiu, és a dir, que les espècies no romanen immutables sinó que han anat canviant durant el pas dels temps. En allò més important, ambdues teories coincideixen en aquest aspecte i, encara que a algú li pugui fer mal, s’ha de...