Land Art

6.Relació entre art i natura del s.XX
Art i natura es donen la mà
Amb els inicis dels anys 60 la societat nord-americana experimenta els primers reversos tant en política internacional (Guerra del Vietnam) com nacional (ruptura dels valors socials tradicionals fonamentals estesos a través del moviment hippy). En aquells moments als EE.UU sorprenia al món amb la NASA i l’apoteòsica conquesta del’espai (viatge a la Lluna).
Aquesta idea de “conquerir l’espai”, de utilitzar un territori nou, es pot apreciar en algunes obres del Land Art americà realitzades en terres desèrtiques, on el mínim objecte, la mínima alteració, cobra una rellevància expressiva inesperada.
Las exploracions de l’univers verificades a través dels viatges espacials que s’estaven duent a terme en aquells momentsvan crear una “cultura del còsmic” , la qual tenia una estètica associada en ocasions a la tecnologia i d’altres a la moda hippy. Pel·lícules com “Odisea del espacio” del 2001 i realitzada al 1968, van divulgar entre el públic, las conseqüències que la teoria de la relativitat té a la nostra percepció del temps.
La preferència del Land Art per llocs associats a antigues cultures desaparegudes,com les neolítiques i les precolombines, maies o asteques, va coincidir amb una sèrie de publicacions pseudocientífiques, que interpretaven els restos arqueològics de les antigues civilitzacions sota la fascinació dels viatges espacials.
El govern de Nixon va acabar per convertir-se en “una restauració de la llei i el ordre” que va resultar ser extremadament conservadora. Des del New York Timesclamaven veus que acusaven a la introducció dels moviments d’avantguarda nord-americans en la cultura americana d’erosionar la ment i corrompre els valors tradicionals. Els artistes “radicals”(performers, conceptuals i sobretot els associats al Land Art) amenaçaven l’estabilitat social, en tant que trancaven amb les creences morals i la tradició de les normes burgeses.
El Land Art per tant, vaacabar per desenvolupar-se fins casi els anys 80, com un moviment de resistència front la “nova llei i l’ordre”, pel que va ser associat a un art de ruptura acompanyat en ocasions per una confrontació política directa.
Encara que prèviament als anys 60 existeixen intervencions artístiques en la naturalesa, no podem parlar pròpiament de Land Art fins que Richard Long, Walter de Maria i MichaelHeizer, entre d’altres, inicien els seus primers assajos sobre el terreny. No podem entendre una obra com Land Art només pel fet de ser construïda al aire lliure. El que determina el caràcter d’aquesta tendència és el seu concepte d’art i les reflexions en torn a l’espai i al temps.
No es pot entendre el Land Art com una tendència aïllada, sinó com una proposta més dintre de l’ampli ventall quegenerà la reacció de l’avantguarda a l’art pop, un moviment que tant l’art conceptual com l’art d’acció convertiren en interpretar com mercantilista per acceptar les bases del capitalisme i enaltir la societat de consum.
L’actitud del Land Art contra el valor mercantil de l’obra va apuntà des d’un principi als canals de distribució: l’obra d’art fora del marc de la galeria resultava inaccessible peral consum, tant per seu caràcter efímer i anònim com per la seva localització en paratges inhòspits. Els artistes no pretenen que l’espectador viatgi milers de kilòmetres, l’obra té un caràcter efímer, i en sí, no és el centre d’atenció. Per això, el Land Art té un fort lligam amb l’art conceptual i l’art d’acció, ja que el denominador comú de tots aquest moviments radica, per un lloc, en elpredomini del caràcter processual de l’obra i, per un altra, en l’exigència d’un espectador la participació del qual no sigui merament passiu - contemplatiu sinó, més aviat, actiu – especulatiu.
El caràcter processual de l’obra queda testimoniat a través de documents que poden ser des de fotografies del lloc, mapes, vídeos o pel·lícules que reflecteixin el desenvolupament de l’obra, fins a...