Laoocont i els seus fills

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes)

FITXA TÈCNICA
Títol: Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fill) de Rodes
Cronologia: III-II aC (n’hi ha que la situen al s. I aC)
Estil: grec hel·lenístic
Tècnica: talla i trepanat
Material: marbre
Formes: escultura exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 2,42m(alt)
Localització original: descoberta entre les ruïnes del palau de Titus a Roma l’any 1506
Localització actual: pati de Belvedere dels Musei Vaticani, a Roma
Tema: mort del sacerdot troià Laocoont i dels seus fills segons explica la llegenda, recollida també per Virgili a L’Eneida.


Laocoont i els seus fills és una composició d’un gran dramatisme que mostra un dels episodis en què els déusde l’Olimp es van mostrar més malvats i desconsiderats amb els humans. L’objectiu de l’autor va ser plasmar l’expressivitat per sobre del tema tractat o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus. Aquest grup, que probablement es basa en un original grec de bronze, és l’escultura més significativa de l’escola de Rodes (responsable del famós Colós), que treballava a partir de la monumentalitat,el patetisme i la preferència per les composicions piramidals.
Característiques del període hel·lenístic (des de la mort d’Alexandre 323 aC fins l’any 31 aC):
ANTROPOCENTRISME
L’home és la mesura de totes les coses. Aquesta frase del filòsof Protàgores exemplifica prou bé la importància de l’home com a eix central de la cultura grega. És per tant evident que el tema en l’escultura grega siguil’ésser humà. Però l’ésser humà nu. En el Laocoont, les tres figures van nues. El nu té unes profundes arrels en la idiosincràsia del poble grec; així, podem dir que «el nu és una forma artística inventada pels grecs».
FUGINT DE L’IDEALISME CLÀSSIC – PATHOS
L’idealisme clàssic, la mesura i el cànon i les seves paradigmàtiques expressions d’equilibri i de serenitat del moment àlgid de l’esculturagrega (primer classicisme) deixen pas a una època de realisme i d’expressions turmentades (període hel·lenístic). Per un costat, el trencament del cànon és visible en la desproporció de la figura del pare en relació a la dels seus dos fills. La seva grandària és considerable en relació a ambdós. A més, els artistes, com es pot veure, es recreaven a donar forma al sofriment, l’angoixa (pathos),molt allunyat de l’equilibri i les posicions serenes de Fídies.
TEATRALITAT
L’art del període hel·lenístic es caracteritza també per la seva teatralitat a l’hora d’expressar les accions i la preferència pel moviment i la grandiositat. El grup de Laocoont s’acosta a aquesta nova sensibilitat artística; per un costat, és d’una grandària superior al natural i, per l’altre, les figures són plenes demoviment, aconseguit pels cossos contorçats i l’extroversió de l’angoixa del pare.
EFECTE DEL CLAROBSCUR
Per altra banda, a diferència dels volums sensuals i poc marcats d’altres períodes, el volum del Laocoont és musculós de manera que crea efectes de clarobscur que disparen l’emotivitat de l’escena. Que lluny és d’aquelles formes sensuals d’aquell sfumato praxitelià!
DIVERSITAT TEMÀTICA
Laimportància de la diversitat temàtica. Molt més enllà de representar joves atletes vencedors en els Jocs, la temàtica en el període hel·lenístic es diversifica. Apareixen imatges de la vida quotidiana (Nen de l’Espina), al·legories, retrats i grups escultòrics com és el cas de l’obra estudiada (Laocoont).
MARBRE I BRONZE
En l’art grec, els materials emprats són el marbre i el bronze. El Laocoontés una còpia en marbre d’un original de bronze fe amb la tècnica de la fosa amb el mètode de la cera perduda. L’admiració romana per l’escultura grega va portar a fer nombroses còpies de les obres d’art. Hem de destacar que la majoria d’escultures gregues, perdudes, podem estudiar-les gràcies a les còpies romanes realitzades, de manera que són pocs els bronzes originals conservats.


Nen de...