Las chicas de alambre


Les Noies de Filferro
Capítol l:
Vaig despertar-me després d’haver estar treballant fins tard. Vaig arribar tard a l’oficina. La propietària de la revista Zones Interiors era la meva pròpia mare.
En arribar a l’oficina l’Elsa, la secretaria em va dir que la mare m’estava esperant. Quan vaig entrar al despatx estava veient unes diapositives.
La mare té cinquanta anys la meitat que jo. Lamare em va fer un encàrrec, havia de descobrir on parava la Vània, ja que faria deu anys de la seva desaparició artística. Era una bona oportunitat, serà una bomba em va dir la mare. Tenia un treball que em cremava els dits des de aquell moment.
Capítol ll:
Estimo la meva feina i crec que és la millor, et permet viatjar, conèixer gent i escriure sobre moltes coses o fotografiar-les. Vaigagafar de la redacció tot el que hi havia d’elles en conjunt i per separat, la Vània, la Jess Hunt i la Cyrille. vaig estar tot el matí fent la primera selecció.
Vaig mirar la portada de l’Sports Illustrated, que els va donar el salt a la fama de les top-models. La primor que les va portar a l’èxit també les va portar a la mort un temps després. Les noies de filferro, trencades. Coneixixa totes lesdades, però no recordava els detalls.
La Cyrille, va ser venuda a un traficant de camells i aquest la va perdre de vista. Ella va creuar la frontera i va arribar a Etiòpia, va trobar-se amb un home de negocis britànic, que la va tenir treballant a casa seva. I al cap d’un any va anar de viatge a París, on tenia quinze anys i un dia passejant un caçatalents i propietari d’una agència francesa esva fixar en ella.
La Jess Hunt era totalment diferent, va néixer a Estats Units i des de molt petita ja havia rebut bastants premis de bellesa com el Miss Ohio.
La Vània era una nena nascuda a Barcelona, criada únicament per la seva mare, ja que el seu pare la va reconèixer però res més. La mare va ser la que li va donar les ales a l’èxit. Un dia la mare va morir d’un càncer al pit, llavors vapassar a ser cuidada per la seva tieta, una soltera germana de la seva difunta mare. La Vània es va apuntar a una agència de models pel seu comte.
Quatre anys després van ser reclutades les tres a la portada de l’Sports Illustrated. Les portava l’agència Pleyel de París.
La Cyrille va ser la primera en morir per sobredosis. Seguida per la Jess assassinada pel seu apassionat xicot, i de la queo sabem gaire cosa és de la Vània que va ser ingressada per curar la anorèxia quasi al límit.
Capítol lll :
trobar, vaig mostrar-li a aquella dona les meves mans lliures de càmeres i de sang. Més tranquil·la ja, però no es va moure de la porta, va dir: - Un altre cop volen remoure tota aquella història, pel que em va dir la dona pensava que la seva neboda era morta.M’ho va repetir dues vegades: Morta, sí, Morta.
Vam començar a parlar sobre l’interior de la Vània, i em va dir:
Era una nena que ho tenia tot i no se’n va adonar de res, li va passar massa ràpid tot, la bellesa no és fàcil de portar . Ella pensava que pel simple fet de ser guapa ho tenia tot fet.
No tenia constància si la Vània havia parlat amb el seu pare després de la mort de la seva mare.Capítol IV:
Vaig anar al lloc on la Vània feia vint-i-dos anys va començar la seva vida artística. Vaig pujar a l’estudi de fotografia.
Vaig parlar amb el fotògraf Carles Sanromán. Ell tampoc tenia ni idea d’on podia parar la Vània. Em va dir: era una noia normal, alta i prima en excés potser, però normal. Els modistes les volien primes a l’extrem per poder-les modelar, erla pura fredor. EnCarles deia que la Vània inundava la camèra era algo fora del normal. Atreia la pròpia càmera i se’t ficava dins. Era una dona atrapada en un cos de nena.
Capítol V:
Vaig sortir de l’estudi i continuava la pluja. Vaig trobar-me la model i li vaig oferir portar-la enlloc.
Va acceptar portar-la a un càsting a la Gran Via. Vaig agafar el cotxe i em vaig aturar just al davant. La noia va pujar...