Las Claves
Páginas: 5 (1248 palabras)
Publicado: 10 de noviembre de 2013
La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
Com a conseqüencia de la forta commoció política provocada pel desastre del 1898, el regim de la Restauració va entrar en una nova fase. El nou període es va iniciar poc abans de l' arribada al tron d' Alfons XIII en complir la majoria d' edat el 1902, i es va acabar l' any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la SegonaRepública.
Durant aquest etapa, els partits dinastics van iniciar una etapa de reformisme al mateix temps que una nova generació de polítics i nous moviments socials (republicanisme, obrerisme, nacionalisme) van irrompre amb fors;a en la vida política espanyola. Les creixents tensions socials van provocar un augment deis conflictes (Setmana Tragica, crisi del 1917, pistolerisme ... ) i van palesarla incapacitat del sistema de la Restauració per ampliar les seves bases socials i democratitzar-se des de dins. La fallida del sistema de la Restauració es va consumar I'any 1923, quan el cop d'Estat de Primo de Rivera va posar fi al parlamentarisme i va instal·lar una dictadura militar.
A Catalunya, els partits dinastics van ser desplas;ats del centre de la vida política, que va quedarfonamentalment en mans de catalanistes i republicans. El progrés de la industrialització i l' augment del nombre de treballadors, el nivell de vida deis quals millorava molt lentament, va menar a un període d' intensa agitació social, que culmina en el pistolerisme. D'altra banda, les reivindicacions catalanistes van aconseguir la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, la primera forma d' autogoverncatala després del 1714.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El desastre del 1898 va mostrar les deficiencies del regim de la Restauració i va donar lIoc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. Poc després, la majoria d'edat del monarca, Alfons XIII (1902), va marcar el comen yament de la segona etapa de la Restauració.
El fracas del primer govern regeneracionista
El1899, la reina regent, Maria Cristina, va atorgar la seva confianva per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. El seu govern va impulsar una política reformista, i va donar entrada a algunes figures alienes a la política anterior, com el general Camilo Polavieja i el líder del conservadorisme catala Manuel Duran iBas. Així, es va proposar un projecte de descentralitzacióadministrativa i una nova política pressupostaria que augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per fer front als deutes contrets durant la guerra de Cuba.
Les noves carregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya pel setembre del 1899, quan els comerciants, basicament de Barcelona, es van negar a pagar lacontribució trimestral. Va ser la protesta coneguda com a Tancament de Caixes. Un mes més tard, el govern va prendre la determinació d'embargar els morosos, pero l'alcalde de Barcelona, el Dr. Bartomeu Robert, es va negar a executar els embargaments i presenta la seva dimissió. El moviment va donar lloc a una vaga general de comerciants que es va estendre a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.Com a resposta, el govern va empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l'Estat de guerra. En desacord amb les mesures repressives, Duran iBas i Polavieja van dimitir deIs carrecs que ocupaven al govern.
Les reformes de Maura i Canalejas
El Tancament de Caixes va iniciar una dinamica que significa el trencament entre leselits econamiques de Catalunya i els partits dinatics mentre el catalanisme va comenvar a consolidar-se com alternativa a la caduca política de la Restauració. També va acabar amb l'esperit de regeneració, que havia durat escassament un any, i el 1901 es va reprendre el torn dinastic.
A la primavera del 1902, quan va complir 16 anys, va pujar al tron el monarca Alfons XIII. Aquest moment va...
Com a conseqüencia de la forta commoció política provocada pel desastre del 1898, el regim de la Restauració va entrar en una nova fase. El nou període es va iniciar poc abans de l' arribada al tron d' Alfons XIII en complir la majoria d' edat el 1902, i es va acabar l' any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la SegonaRepública.
Durant aquest etapa, els partits dinastics van iniciar una etapa de reformisme al mateix temps que una nova generació de polítics i nous moviments socials (republicanisme, obrerisme, nacionalisme) van irrompre amb fors;a en la vida política espanyola. Les creixents tensions socials van provocar un augment deis conflictes (Setmana Tragica, crisi del 1917, pistolerisme ... ) i van palesarla incapacitat del sistema de la Restauració per ampliar les seves bases socials i democratitzar-se des de dins. La fallida del sistema de la Restauració es va consumar I'any 1923, quan el cop d'Estat de Primo de Rivera va posar fi al parlamentarisme i va instal·lar una dictadura militar.
A Catalunya, els partits dinastics van ser desplas;ats del centre de la vida política, que va quedarfonamentalment en mans de catalanistes i republicans. El progrés de la industrialització i l' augment del nombre de treballadors, el nivell de vida deis quals millorava molt lentament, va menar a un període d' intensa agitació social, que culmina en el pistolerisme. D'altra banda, les reivindicacions catalanistes van aconseguir la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, la primera forma d' autogoverncatala després del 1714.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El desastre del 1898 va mostrar les deficiencies del regim de la Restauració i va donar lIoc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. Poc després, la majoria d'edat del monarca, Alfons XIII (1902), va marcar el comen yament de la segona etapa de la Restauració.
El fracas del primer govern regeneracionista
El1899, la reina regent, Maria Cristina, va atorgar la seva confianva per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. El seu govern va impulsar una política reformista, i va donar entrada a algunes figures alienes a la política anterior, com el general Camilo Polavieja i el líder del conservadorisme catala Manuel Duran iBas. Així, es va proposar un projecte de descentralitzacióadministrativa i una nova política pressupostaria que augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per fer front als deutes contrets durant la guerra de Cuba.
Les noves carregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya pel setembre del 1899, quan els comerciants, basicament de Barcelona, es van negar a pagar lacontribució trimestral. Va ser la protesta coneguda com a Tancament de Caixes. Un mes més tard, el govern va prendre la determinació d'embargar els morosos, pero l'alcalde de Barcelona, el Dr. Bartomeu Robert, es va negar a executar els embargaments i presenta la seva dimissió. El moviment va donar lloc a una vaga general de comerciants que es va estendre a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.Com a resposta, el govern va empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l'Estat de guerra. En desacord amb les mesures repressives, Duran iBas i Polavieja van dimitir deIs carrecs que ocupaven al govern.
Les reformes de Maura i Canalejas
El Tancament de Caixes va iniciar una dinamica que significa el trencament entre leselits econamiques de Catalunya i els partits dinatics mentre el catalanisme va comenvar a consolidar-se com alternativa a la caduca política de la Restauració. També va acabar amb l'esperit de regeneració, que havia durat escassament un any, i el 1901 es va reprendre el torn dinastic.
A la primavera del 1902, quan va complir 16 anys, va pujar al tron el monarca Alfons XIII. Aquest moment va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.