Las drogas, sueños y razónes.

LAS DROGAS, Sueños y razones.
Oriol Romaní.
Editorial Ariel S.A. Primera edició juliol del 1999, 218 pàgines.

Oriol Romaní ens mostra i transmet el treball i dedicació de més de vint anys de recerca, aproximació antropològica i personal a la realitat contemporània que envolta les drogues. L’autor treballa sobre el terreny, - un terreny que li és proper i aprofitant la seva tascaprofessional inicia un camp d’investigació que esdevé el seu objecte d’estudi al llarg del temps. En la mesura que succeeixen els diversos capítols ens acosta a la seva formació acadèmica en el camp de l’antropologia i ens presenta el camí que el dugué a escollir com a camp de treball d’investigació, un anàlisis polític, econòmic i sociocultural del context que rodeja les drogues.
Des del primer capítoldeixa palesa la seva posició i percepció pel que fa les polítiques hegemòniques que es desenvolupen per tractar “ el problema de les drogues “ – ens recalca que cal repensar-les i generar-ne de noves - . Enllacem aquesta visió amb la d’altres autors contemporanis com ara Thomas Szasz .Seguidament realitza un repàs històric del procés de medicalització; ideologia, discursos, pràctica, totpresentant el desenvolupament del prohibicionisme modern i centrant-se en definicions bàsiques de les drogues les quals mostra com objecte d’investigació i preocupació social. Es aquí quan es posiciona; defuigint d’estereotips i judicis alhora de comprendre el problema i intervenir-hi. Analitza els processos econòmics, culturals, polítics, socials i les principals línies dels processos històrics que hananat contribuint en la construcció social del “problema de la droga “ així com el sorgiment del model penal - jurídic-repressiu- el Model Mèdic - que veu el drogadicte com a malalt – i el Model Sociocultural - té les bases en els estudis etonobotànics dels anys trenta sobre diferents drogues en societats “primitives”-. Aquí realitza una síntesi de les principals funcions que es poden analitzar ique compleixen les drogues en les societats contemporànies distingint el nivell econòmic, social, ideològic-polític, critiant la venta de certs productes com a metes socials i el control sobre d’altres.
En el quart capítol, l’autor realitza un repàs del procés de modernització i transformació social i centra el seu anàlisi en la joventut i la droga analitzant les condicions socials que elsenvolten. Senyala els elements bàsics que permeten una identificació de les diferents condicions socials de la joventut presentant la història de l’evolució dels derivats del cannabis a Espanya des de la postguerra fins els anys setanta, identificant el hashís com a moda cultural. Se centra en l’Espanya contemporània – aquesta realitat que coneix i li és propera-. O. Romaní relaciona de maneracontinuada el consum amb el moment històric viscut i la influència que exercix.
En el següent capítol O.Romaní focalitza la seva mirada en el funcionament i els principals significats que té l’actual sistema de les drogues des d’una perspectiva macrosocial; el tràfic de drogues i la guerra contra les drogues com elements de poder econòmic, militar, sociopolític i ideològic. Destaca la importància delsubsistema de les drogues dins el sistema mundial entrant amb contradicció degut a que les segons O.Romaní les ideologies dominants insisteixen en la lluita contra les drogues i practiquen una política econòmica i militar que planteja uns models de desenvolupament que moltes vegades només es poden assolir enfortint l’economia subalterna, - per exemple el tràfic de drogues -, i la importància quetenen uns mecanismes com les migracions de cara la dinàmica d’aquest sistema. Relaciona el capitalisme i la lliure circulació de mercaderies amb l’ enfortiment del tràfic il·legal de drogues. . Finalment acaba aquest apartat amb una sèrie de conclusions sobre la construcció social del problema de les drogues com a adictiu – pel que fa identificació social juvenil, model de reconeixement social...