Las egagrópilas
Páginas: 2 (429 palabras)
Publicado: 4 de marzo de 2012
Introducción:
Poca gent coneixerà què vol dir egagròpila. Aquesta paraula, que ni tan sols està al diccionari de la RAE, prové del llatí científic , aegagropila, encara que es creu queetimològicament deriva del grec antic. No obstant es mes probables que algú sense conèixer-ne el nom n’haja trobat una. Però per entendre millor què és una egagròpila hauríem de fer una repassada de l’aparelldigestiu de les aus i de la funció de digestió.
La digestió de les aus.
El funcionament de l’aparell digestiu de les aus és diferent segons la seua dieta i en gran mesura està adaptat per facilitar elvól. Les aus granívores tenen un pap gran, que els serveix de magatzem, però les aus rapinyaires tenen un pap petit on l’aliment passa de forma ràpida cap al pedrer. El pedrer o estomac muscular éson comença realment el procés de digestió. Allí els aliments, gràcies a grans de sorra i pedres –anomenats grit- són triturats i esmicolats. Especialment a les aus rapinyaires, al mateix pedrer esprodueix un procés de separació entre les parts digeribles e indigeribles de l’aliment engolit.
Aquelles parts que el cos no pot digerir, van formant una massa cilíndrica que, després de 8 0 10 hores,l’au expulsarà per la boca. Aquesta bola, composada principalment per pels, òssos, plomes, insectes i cucs, és el que s’anomena EGAGRÒPILA.
L’Estudi d’una egagròpila
Al estudiar una egagròpila sónimportants els següents aspectes:
- EL LLOC: el lloc on es troba l’egagròpila ens dona informació de l’hàbitat de l’au i ens permet sovint deduir-ne l’espècie.
- LA MIDA: l’egagròpila sol teniruna mida proporcional a la de l’au que la regurgita. Així, mentre la de xot pot tenir entre 3 i 4 cm, la de mussol pot mesurar fins a 17 cm.
- LA FORMA: També ens donarà referències sobre la espècie.Algunes aus com l’òliba expulsen boles amb forma rodona, la de mussol és més allargada.
- L’ASPECTE: el color i la composició també ens indicaran a quin au pertany l’egagròpila. La quantitat...
Poca gent coneixerà què vol dir egagròpila. Aquesta paraula, que ni tan sols està al diccionari de la RAE, prové del llatí científic , aegagropila, encara que es creu queetimològicament deriva del grec antic. No obstant es mes probables que algú sense conèixer-ne el nom n’haja trobat una. Però per entendre millor què és una egagròpila hauríem de fer una repassada de l’aparelldigestiu de les aus i de la funció de digestió.
La digestió de les aus.
El funcionament de l’aparell digestiu de les aus és diferent segons la seua dieta i en gran mesura està adaptat per facilitar elvól. Les aus granívores tenen un pap gran, que els serveix de magatzem, però les aus rapinyaires tenen un pap petit on l’aliment passa de forma ràpida cap al pedrer. El pedrer o estomac muscular éson comença realment el procés de digestió. Allí els aliments, gràcies a grans de sorra i pedres –anomenats grit- són triturats i esmicolats. Especialment a les aus rapinyaires, al mateix pedrer esprodueix un procés de separació entre les parts digeribles e indigeribles de l’aliment engolit.
Aquelles parts que el cos no pot digerir, van formant una massa cilíndrica que, després de 8 0 10 hores,l’au expulsarà per la boca. Aquesta bola, composada principalment per pels, òssos, plomes, insectes i cucs, és el que s’anomena EGAGRÒPILA.
L’Estudi d’una egagròpila
Al estudiar una egagròpila sónimportants els següents aspectes:
- EL LLOC: el lloc on es troba l’egagròpila ens dona informació de l’hàbitat de l’au i ens permet sovint deduir-ne l’espècie.
- LA MIDA: l’egagròpila sol teniruna mida proporcional a la de l’au que la regurgita. Així, mentre la de xot pot tenir entre 3 i 4 cm, la de mussol pot mesurar fins a 17 cm.
- LA FORMA: També ens donarà referències sobre la espècie.Algunes aus com l’òliba expulsen boles amb forma rodona, la de mussol és més allargada.
- L’ASPECTE: el color i la composició també ens indicaran a quin au pertany l’egagròpila. La quantitat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.