Las Habitaciones De La Muerte

“Las habitaciones de la muerte”
“Las habitaciones de la muerte” va ser un documental que van fer tres periodistes nord-americans, fent-se passant per treballadors socials, amb càmeres que van entrar d’amagat al gran país asiàtic.
Un cop dins del país van seguir una ruta per diferents orfenats amb l’objectiu d’esbrinar si eren certs els rumors de que als orfenats del país els nens vivien encondicions lamentables i que fins i tot si hi havien habitacions on els deixaven morir. A més de totes les altres conseqüències que estava donant la llei de fill únic, com avortament obligats per les autoritats o treure els fill, considerats, il•legals i portar-los a un orfenat per donar-los en adopció.
El documental consisteix en una ruta visitant diferents orfenats en el qual podem observarcondicions de vida tan dolentes que van trencar el cor de moltes persones que van veure aquest documental al voltant del món.
Que el documental dones la volta al món va ajudar moltíssim a que les condicions de vida d’aquests nens i de les instal•lacions en les que es trobaven milloressin molt, sobretot gràcies a la facilitació i a la obertura de l’adopció internacional, que va fer que moltes famíliesoptessin per adoptar a nens xinesos després de veure el documental i amb els donatius que es feien a través de les adopcions van millors les condicions dels orfenats.
Tal i com ens diu Silvia Margareto, responsable de la seu de l’associació Adopchina a Girona, “la gent es va quedar amb la imatge d’un país pobre, dictatorial i inhumà”. En aquest documental no només s’ensenya com estaven els nensals orfenats, sinó que a més s’expliquen diferents casos on la policia va obligar a avortar a la força, en molts casos amb un alt risc, i fins i tot obligaven a les dones a esterilitzar-se o ho feien sense el seu consentiment a l’hora que li practicaven l’avortament, per tal de que la gent compleixi la llei de fill únic.
“Las habitaciones de la muerte” va saber emetre de forma correcta larealitat que s’estava vivint en aquell moment al país asiàtic, va mostrar una realitat sense cap tipus de distorsió i van aconseguir assolir el propòsit del documental, que era denunciar la situació que es vivia dins del país i donar a conèixer-ho al món sencer. Com diu Silvia i moltes famílies que van optar per adoptar en aquest país, aquest documental va ajudar a que el govern xinès rectifiques itingues més control als orfenats, regulant així les adopcions internacionals i augmentar el nombre d’aquestes.
A part de la millora als orfenats, tal i com he dit anteriorment, van augmentar les adopcions internacional, en uns cinc anys es van doblar i en deu anys es va a arribar a triplicar. Per aquest canvi a les adopcions la gent no estava preparada, ja que acostumada la societat a viure d’amagatmoltes de les adopcions aquest “boom” d’adopcions visibles, ja que la diferència física es evident, la societat no estava preparada i actualment es troben molts casos de persones ignorants, que comenten a las famílies adoptats coses com “quin bé li has fet a aquesta nena”, o “l’has salvada d’un infern”, o “allà no l’estimaven”, etc, com explica Silvia.
En l’actualitat la situació que van viuremolts infants i moltes persones a la Xina per la llei de fill únic ha canviat. És cert que els orfenats no són hotels de luxe, ni es com viure amb una família, però són llocs molt acollidors i on, actualment, els infants tenen més contacte amb les persones que els cuiden. També és cert que hi ha noticies als diaris que denúncies situacions actuals que provoca la llei de fill únic, com el passat 16d’abril, que “El Mundo” va dedicar un article on denunciava que la Xina volia esterilitzar a 10.000 persones sospitoses de tenir més d’un fill. Aquests casos potser algun dia deixen d’aparèixer, però primer hauria de desaparèixer la llei de fill únic que tants problemes esta portant a la Xina, a part d’aquests incompliments sobre els drets dels ciutadans, les desigualtats de sexes i el nombre...