Las Meninas

Obra: Las Meninas
Autor: Diego Valézquez
Localització: Museo del Prado
Cronologia: 1656
Estil: Barroc
Tipologia: Retrat de grup

AUTOR + CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I ARTISTIC
El s.XVII ve marcat per la pobresa i la crisi en la que es trobava Espanya i que afectava a la noblesa i l'Església i a la burgesia.
Els encàrrecs de les obres (principalment escultures de fusta policromada iteles a l’oli que eren + barates) els feien bàsicament convents, confraries religioses o esglésies locals.
Només la cort reial va exercir un important mecenatge.
Temàtiques de la pintura barroca espanyola: pintura religiosa i retrat. I amb menys mesura, temàtica mitològica, pintura de gènere (natures mortes), paisatge i pintura històrica.
Velázquez era Sevillà de naixement, la ciutatmés important i rica pel comerç amb Amèrica.
Es va formar al taller del pintor Pacheco a Sevilla i es va traslladar a Madrid on va arribar a ser pintor de la cort . Va conèixer Rubens i va viatjar a Itàlia on va conèixer els grans mestres de la pintura del Renaixement i del Barroc.
Va rebre influències en els àmbits del tractament del color, la representació del nu, perspectiva aèria...Va destacar com a retratista de la cort: del rei (Felip IV), els prínceps i infantes i del Comte-duc d’Olivares i de bufons (el Nen de Vallecas).
Va fer pintura històrica (La Rendició de Breda).
La seva fama i prestigi van ser coneguts arreu d'Europa (retrat del Papa Inocenci X).
Al final de la seva carrera artística va fer quadres més complexos i importants: La Venus del mirall,Les Menines i Les Filoses (destaca, el tractament de la llum).

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L'ESTIL
La pintura barroca espanyola té marcada una personalitat pròpia dins el context artístic europeu:
Predomini de pintures envoltades de intimitat i humanitat una mica estàtiques, de naturalisme equilibrat i composicions senzilles, però dinàmiques, i de gran serenitat.
Predomini de latemàtica religiosa ( vessant ascètica i mística). Velázquez va incorporar temes mitològics i va ser un destacat retratista. També destaquen les pintures de paisatges i natures mortes (Zurbaran).
Absència de sensualitat degut a la pressió i vigilància de l'Església. Velazquez, al rebre influències de la pintura europea i especialment de Rubens, n’és l’excepció.
L’estudi i predomini dela llum en els quadres que, tot i venir del tenebrisme de Caravagio, van més enllà amb noves aportacions.
Els pintors del barroc espanyol, segons la seva procedència i el seu estil, es poden agrupar en 3 escoles: sevillana (Murillo i Zurbaran), valenciana (Ribera i Ribalta) i madrilenya (Velázquez).
Velázquez va assimilar l’art pictòric del seu passat i present i anar més enllà ambl’aportació d’aspectes tècnics personals, originals i molt innovadors.

ASPECTES FORMALS
Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela. Tècnicament és un quadre molt complexe i perfecte. Hi destaquen jocs de llums i ombres que creen la sensació d’espai en el quadre. La perspectiva aèria es combina amb la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual és la figura que surt de l’habitació i fa que ensfixem en la paret del fons (quadres, mirall i porta oberta) i crea un efecte tridimensional potenciat per uns espais alternativament il·luminats o en penombra (finestres laterals i porta la oberta del fons (perspectiva il·limitada)). Els contorns difuminats i les gradacions cromàtiques dels personatges i objectes en funció de la proximitat o la llunyania reforcen la sensació de perspectiva aèria.Velázquez utilitza colors molt rics i variats i plens de matisos (vermells que marquen un ritme visual), en els detalls dels vestits destaquen colors blancs, platejats, ocres i grisos molt lluminosos (vestits de seda). Els detalls proporcionen un gran realisme, fets amb pinzellades curtes i molt precises, i d'altres llargues, fluides i difuses, que es veuen gairebé perfectament en el pelatge...