Las obligaciones

La obligació
Una relació jurídica en virtut de la quan un subjecte anomenat creditor té la facultat/dret de poder exigir al deutor un determinat comportament/activitat anomenat prestació.
Elcontingut d’una prestació és:
• DARE: donar un objecte.
• FACERE: el deutor ha de realitzar una activitat, ha de prestar un servei.
• PRAESTARE: assumir una garantía, certes responsabilitats
Les fontsd’una obligació són els fets jurídics en virtut de les quals dues persones queden obligades, o sigui dos persones es troben una en la situació de creditor i l’altre de deutor.
Segons Cai totaobligació neix d’un contracte o un delicte. Amb el temps això va ser insuficient i en l’època de Justinià les fonts són els delictes, els quasi delictes, els contractes i els quasi contractes.
En unaobligació hi ha dos parts amb una obligació, això no vol dir q només hi hagi un deutor o un creditor.
Tota prestació ha de reunir uns requisits per què l’aplicació sigui vàlida:
• Ha de ser possible,ningú pot quedar obligat a allò què és impossible. Si l’obligació és impossible quedarà invalidada.
• Licita. És il•lícita quan contradiu la moral o les bones costums o són contraries al dret.
•Determinada o determinable. Quan al moment que es realitza el contracte s’ha de dir a que queda un obligat. A vegades no queden determinades les obligacions però podran ser determinables.
• Ha de tenir uninterès pel creditor. Significa que la prestació ha de contenir un mínim de valor econòmic traduïble en diners. La prestació ha de ser susceptible d’una valoració pecuniària.
Les prestacions es fan enel lloc on hagin convingut les parts. Si al contracte no s’estableix un lloc pel compliment, en principi sempre és al domicili del deutor.


Tres classificacions:
1. Pel vincle:
• Honoraries
•Civils: les del Ius civile
• Entre civils i naturals: les naturals són les que no tenen tutela jurídica. Si el deutor compleix ho fa de forma voluntària i no pot tornar enrere.

2. L’ objecte:...