Las Pruebas De La Evolución

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 3
2. PROVES TAXONÒMIQUES 4
3. PROVES BIOGEOGRÀFIQUES 5
4. PROVES PALEONTOLÒGIQUES 6
5. PROVES ANATÒMIQUES 7
6.PROVES EMBRIOLÒGIQUES 8
7.ELS FÒSSILS 9
7.1.TIPUS DE FÒSSILS 10
8.BIBLIOGRAFIA 13

1. INTRODUCCIÓ
La evolució biològica és el procés més important que afecta al conjunt de éssers vius que viuen a la Terra, encara que aquest procés no sigui directei és un procés que és molt llarg ja que triga milers o milions d’anys en manifestar-se, és un procés imparable que va començar amb l’aparició de la vida i des d’allò no ha perdut res d’importància.
La evolució, no es pot demostrar en la actualitat per la seva extremada lentitud, en canvi, la podem obtenir a partir d’una sèrie de fets que ens van provar la seva existència.
Com és evident, no espot observar directament com actua l’evolució, per això s’estudien els éssers vius, perquè es poden observar fets que apunten amb tota seguretat a l’evolució com a única causa raonable. Aquests fets es coneixen com a probes de la evolució i es recullen en sis grups principals.
1. Proves Taxonòmiques
2. Proves Biogeogràfiques
3. Proves Paleontològiques
4. Proves Anatòmiques
5.Proves Embriològiques

2. PROVES TAXONÒMIQUES
La taxonomia és la classificació dels éssers vius arran de les seves característiques. Cada espècie d’éssers vius, s’agrupa amb altres semblants en grups. A la mateixa vegada, els grups s’uneixen amb altres semblants donant lloc a agrupacions més grans fins arribar al regne.
Aquest tipus de classificació, existia abans de que formulés la teoria del’evolució; en canvi, es pot veure clarament que les espècies es relacionen unes amb les altres com si tinguessin entre elles parentesc i compartissin avantpassats comuns.

3. PROVES BIOGEOGRÀFIQUES
Les trobem repartides per tot el planeta i consisteixen en la existència de grups de espècies més o menys semblants, emparentades, que habiten en llocs relacionats entre si per la seva proximitat,situació o característiques.
La fauna i la flora de dos indrets, són més semblants quan més a prop hi són. Aquesta relació no tindria perquè complir-se si cada espècie s’hagués creat de forma aïllada. En canvi, s’explica si les espècies estan relacionades. Tindran avantpassats comuns i seran semblants a les espècies de zones més pròximes.
Les faunes d’Amèrica del Sud i d’Àfrica són diferents,encara que estan relacionades. Per exemple, existeixen micos en els dos continents. Es deu a que aquests es van separar fa milions d’anys, per el que les faunes actuals han evolucionat a partir d’aquells avantpassats comuns
En canvi, Austràlia té una fauna radicalment diferent, es de a que es va separar molt abans, així que els avantpassats comuns amb Sud Amèrica i Àfrica son molt llunyans.
En elsarxipèlags allunyats dels continents es freqüent trobar espècies de animals propis de cada illa, però molt relacionades entre si. Això es deu a que aquestes illes van ser colonitzades per una espècie inicial que es va repartir per totes les illes i que en cada una de elles va dona lloc a una espècie diferent.

4. PROVES PALEONTOLÒGIQUES
Amb l’estudi dels fòssils, es pot observar que els éssersvius que han habitat la Terra han canviat i que unes espècies han sigut substituïdes per altres.
Es difícil trobar una cadena de fòssils que expliqui perfectament el procés evolutiu que ens porta fins una determinada espècie actual, ja que el registre fòssil no és perfecte. En canvi disposem d’algunes series continues que permeten seguir l’evolució d’alguna espècie.
Un exemple clàssic és elregistre fòssil del cavall, que ens permet seguir els canvis anatòmics patits des de un animal amb la mida d’un gos amb quatre dits en les seves potes, fins l’actual, de gran estatura i amb un sol dit en cada pota.
Unes altres vegades es troben fòssils de formes intermèdies entre dos grups de éssers vius. El Archaeopteryx es un au que té les plomes perfectament visibles, però amb dents en el seu...