Laton

exercici ". I això ens porta a una distinció, ja clàssica que enfronta el concepte de virtut platònic amb el aristotèlic i que, en el text anterior podria portar a confusió ..
6.4.1 .- VIRTUT ARETÉ: El text que acabem de citar podria portar-nos a error en el sentit que, sense ser fals, en faltar un context més gran, podria confondre amb el concepte aristotèlic de virtut al que generalmentes contraposa el de Plató. La solució pot ser una qüestió d'on es posa l'accent.
Plató accentua la capacitat que cadascú té per a la virtut. Cada un té una virtut, neix amb ella, no és una cosa que es pugui adquirir. (Com que no es pot "donar la vista a qui no la té ni infondre la ciència", tampoc es pot donar la virtut a qui no la té. Seria com una capacitat prèvia quedesprés-com la vista-es pot dirigir, canalitzar, ¿desenvolupar?) Això significaria VIRTUT com ARETÉ: Capacitats, "talents", després de cada un.
Aristòtil accentuaria més l'hàbit de què, aquí, com veiem, també parla Plató. Seria el concepte de VIRTUT com ETHOS enfront del concepte de virtut com ARETÉ.
6.4.2 .- Però, a part d'aquesta precisió, QUÈ ÉS LA VIRTUT PER PLATÓ?
Seguint elsdiàlegs platònics, veiem que, davant aquesta pregunta i les respostes que es donen Sócartes exclama: Pregunto per la virtut i em dones un eixam.
-Busquem el comú a tota virtut. El idèntic. Allò que fa que una virtut ho sigui.
Després d'examinar diverses possibilitats en què es parla de donar. (Però depèn quina cosa ia qui, no es pot regalar una arma a un nen que no se sapgovernar, controlar ...), de l'art de governar als homes. (Justa o injustament?) Justament s'acaba concloent, Però la justícia és ¡una virtut o l'essencial de cada virtut.
-Vegem-ho en gran (a la ciutat).
6.4.3 .- QUÈ ÉS LA JUSTÍCIA?
Passem, així, d'interessar per la virtut per interessar-nos per la justícia. Per la justícia, com aquesta qualitat que fa que la virtut sigui tal.I, per veure-la "a mida més gran", examinem, primer què és una ciutat justa, o en què consisteix la justícia a la ciutat. (Després, l'estudiarem en els individus intentant descobrir en els trets del menor objecte la SIMILITUD AMB EL MAJOR "). D'aquesta manera veurem com es troben implicades, en Plató ètica i política. Començarem examinant a escala major, veient en què consisteix la justícia a lapolis, o la ciutat justa.

6.4.3.1 .- FORMACIÓ DE LA POLIS. La Polis ha d'atendre a unes necessitats. Aquestes es solucionen mitjançant els productors. Però, per evitar litigis, ha d'haver uns guardians. Per evitar que aquests abusin de la seva força, hi haurà uns arconts. "Or en la composició de tots vosaltres estan capacitats per GOVERNAR, de manera que valen més que cap, plata en ladels auxiliars, i bronze i ferro en la dels pagesos i altres artesans".
A la ciutat tots són "germans", però cada un té una composició, i funció, diferent de la dels altres.
Els artesans i pagesos, fets de ferro i bronze, atendran les necessitats de la ciutat ja que l'ànima concupiscible que hi domina els porta a crear, produir i oferir els béns necessaris per a la ciutat. Aquestaactivitat ha d'estar moderada per la virtut de la temprança, que és la que correspon a la seva ànima, representada per en cavall negre i ubicada al ventre.
Els guardians, fets de plata, moderaran als productors no virtuosos amb la fortalesa, pròpia de la seva ànima irascible, que hi domina, representada per en cavall blanc i ubicada al pit.
Els arconts, finalment, de naturalesaàuria, governaran la ciutat amb prudència, virtut pròpia de l'ànima entenedora que hi domina, representada per l'auriga i ubicada al cap.
Predomina, en uns, l'ànima racional, en altres, la irascible i en la resta, la concupiscible. D'acord amb aquesta composició, tindrà cadascun assignada la seva tasca en la societat. Com s'aconseguirà que sigui una societat justa?
Procurant que hi hagi...