Laura a la ciutat dels Sants

- Maternitat frustrada que delata la impossibilitat d'integrar-se al sistema, ja que, en no tenir el fill mascle, no contribueix a perpetuar la saga dels Muntanyola, és a dir, no garanteix la pervivència de l'ordre establert.
- Instrospecció psicològica a partir de l'anàlisi dels personatges: incapacitat per obtenir el somni, insatisfacció sexual que tempta a l'adulteri i personatgesdegradats o reprimits a causa dels traumes provocats per la sexualitat.
- Dualisme en la pintura de caràcters, agrupats per parelles de contraris:
Tomàs / Laura; Tomàs / Pere → en ambdós casos, salvatgisme front a refinament
Laura / Teresa → metonímia de l'oposició espacial Barcelona / Comarquinal, i contrast tèxtil blanc / negre: la “ventafocs barcelonina” vesteix de blanc, la “bruixa rural”, denegre)
mossèn Ferro Vell / canonge Grau: resistència / establiment

- En conjunt, personatges agrupats en dos grups contraposats: integrats / marginats.
- Animalització de Tomàs (també de Pere, a l'instant del requeriment sexual), d'acord amb les reminiscències de la Bella i la Bèstia que s'entreveu el seu romanç amb la Laura.
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
El 1931 Miquel Llor publica“Laura a la ciutat dels sants”, dedicada a la seva germana Esperança. La novel·la constitueix l’ èxit del autor més rotund. El converteix en un autor central i reconegut del panorama literari català dels anys trenta. L’escriptor català va prendre la ciutat de VIC per construir el seu univers literari. Però la “ciutat dels sants”-o Comarquinal- és molt més que Vic. Comarquinal també es una realitatideològica, psicològica i literària, que recull una manera de viure, una concepció del món, comuna en aquell moment a moltes altres ciutats i viles europees. El comportament de la protagonista posa en relleu la confrontació amb les normes socials imposades, la duplicitat dels valors burgesos del XIX, que s’havien establert sòlidament des de segles i que, com a tot Europa, semblaven començar aesquerdar-se en la societat catalana de la II República (1931-1939).
RESUM: Laura, una barcelonina, coneix en una festa a Tomàs Muntanyola, propietari rural de Comarquinal (ciutat inspirada en Vic), i al cap de tres mesos es casen i s'instal·len a la casa pairal de Tomàs, on Laura comença a experimentar una forta opressió, a causa de la boira de la zona i del menyspreu de Teresa (germana de Tomàs). Tampoces troba a gust amb en Tomàs, un home fred a qui només li preocupen els afers econòmics i l'ostentació. Tot i que es proposa fer-lo canviar, al cap de poc temps veu que això no és possible i que ja no estima aquell home del qual creia estar enamorada. De fet, però, no s’havien estimat mai. L'únic sentiment que existia era, per part d’en Tomàs, el de tenir i poder lluir una de les dones més maquesde tot Comarquinal i per part de la Laura, el fet d'ésser alguna cosa per primer cop a la seva vida. La Laura comença ser deixada de banda pel seu marit, i vista amb mals ulls pels habitants de Comarquinal, de mateixa mentalitat que en Tomàs. Uns habitants que s’escandalitzen, per exemple, pel sol fet que la Laura dugui vestits que ensenyen mitja cama.
Laura sembla condemnada a aquest ambient quel'oprimeix fins que coneix Pere Gifreda, un advocat de 27 anys, de qui la Teresa havia estat sempre secretament enamorada i que, com la Laura, creu que a Comarquinal hi ha massa hipocresia. Aquesta creença compartida fa que la Laura no se senti tan sola, i per això s'acaba enamorant d'en Pere. Quan la Teresa descobreix l'afer entre Laura i Pere -adulteri que no arriba a ésser consumat tot i que ésdesitjat-, ho esbomba pel poble de manera que Laura és enviada a descansar a les Aulines, un indret totalment incomunicat, per tal d'evitar aquesta relació que podria tacar el bon nom de la família. El pretext de la Teresa és que la Laura s'ha de recuperar del seu suposat "mal": l'aïllament de la resta del poble. En realitat però actua moguda per la gelosia, ja que Teresa havia estat...