Laura a la ciutat dels sants

Guia de lectura

Laura a la ciutat dels sants,
de Miquel Llor
a càrrec d’Enric Martín

2

Índex

1 Contextualització
1.1 Temps moderns
1.2 Només poetes
1.3 Bona cara a la parenta pobra
1.4 El vell i el nou
1.5 Un clàssic català modern

3
3
3
4
4
5

2 Anàlisi estructural
2.1 Caputxeta enmig del bosc
2.2 La visitant
2.3 Simetries
2.4 Els mecanismes del rellotge
2.5 Apagès
2.6 Omnisciència matisada

6
6
7
8
9
10
11

3 Anàlisi temàtica i de personatges
3.1 Dessota la catifa
3.2 Amos i servents
3.3 L’infern són els altres
3.4 Derivats en «-isme»
3.5 Reflexos invertits

13
13
14
15
16
17

4 Anàlisi formal
4.1 Clarobscurs
4.2 Coda

19
19
20

5 Guió per al comentari de l’obra
5.1 La ubicació del text en el seu context
5.2L’estructura
5.3 El temps
5.4 L’espai
5.5 El narrador
5.6 Els temes i els personatges
5.7 La forma

21
21
22
22
22
22
23
23

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

3

1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 Temps moderns

AVANTGUARDES
[TiC] · C.8 · P. 149- 155
TEATRE SIMBOLISTA
[TiC] · C.6 · P. 117
REALISME I NATURALISME
[TiC] · C.4 · P. 78 - 82

LA RENOVACIÓ DE LA NOVEL·LA
[TiC] ·C.8 · P. 144 - 145

MODERNISME
[TiC] · C.7 · P. 121 - 123
NOUCENTISME
[TiC] · C.7 · P. 161 - 164

Amb la Guerra Gran (1914-1918), a trenc de trinxera i gas mostassa, s’evidencia que
Europa s’ha trastocat: el mapa d’interessos colonials i l’entrellat socioeconòmic sacsejat per la puixança de l’obrerisme col·lapsa l’organització burgesa vuitcentista. Les arts,
producte del temps com lespersones, se’n ressenten: en un món remogut, sorgeixen
poètiques transformades. Les disciplines creatives endeguen a l’uníson una revisió de
llenguatges, una exploració d’estètiques inèdites: la plàstica, per il·lustrar-ho fàcilment,
trenca gradualment amb la pictòrica figurativa, en una cursa de fons cap a l’abstracció, en la qual es relleven les successives avantguardes. L’àrea literària estroba dins del
mateix remolí: la poesia s’expressa en motlles nous (vers lliure, cal·ligrames, paraules
en llibertat...); el drama s’escarrassa per respondre al verisme naturalista (teatre simbolista, expressionista, revolucionari...). Pel que fa a la novel·la, s’exhaureix el model
realista i naturalista, tan prestigiat al vuit-cents que es confonia amb el mateix gènere.
Depèn del manual que esregiri, s’estira o s’arronsa l’època de trànsit narratiu europeu:
1890-1930, en les cronologies esteses; 1906-1922, en alguna més restrictiva. Grosso
modo, el primer terç del segle XX; potser en dues tongades: una (fins a 1913-14), de
formació de propostes, sense grans fites editorials, amb un notable conreu del conte o
la prosa poètica –de fet, els chefs d’oeuvre de la novel·la contemporàniapubliquen de
1913 en endavant, sobretot (així Marcel Proust, André Gide, James Joyce, Franz Kafka
o Thomas Mann)–; l’altra (1919-1930, amb el parèntesi bèl·lic descomptat), d’afermament de la innovació.
La tradició catalana, que no es despenja gaire de la universal, s’emmiralla en aquest
panorama. De 1900 a 1925 s’allarga una etapa de metamorfosi, fraccionada en quatre fases: d’inici, topem ambla superació del realisme i del naturalisme gràcies a la
novel·la simbòlica del modernisme (fins a 1912, data d’edició de La vida i la mort de
Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, el cant del cigne de la novel·lística modernista);
després, coincidint amb l’apogeu del noucentisme (1912-1917), s’esdevé el menyspreu
del gènere; en acabat, trobem el debat teòric sobre la seva necessitat,simultani a la
desacceleració noucentista (1917-1925); al final, la recuperació (ençà de 1925). En
suma, «Crisi i represa de la novel·la», tal com ho extracta l’epígraf de Carme Arnau.1

1.2 Només poetes

DECADENTISME
[TiC] · C.7 · P. 122

EUGENI D’ORS
[TiC] · C.9 · P. 165 - 166

El tombant de segle cova la llavor de la «crisi». El simbolisme francès canonitza un rànquing literari: el...