Laura a la ciutat dels Sants

Primera part Laura a la ciutat dels sants

La Laura és una noia pobra i òrfena de Barcelona que es casa amb un hereu de Comarquinal, Tomàs Muntanyola. Es trasllada a el seu poble canviant completament de vida, començant una vida plena de riqueses i totes les coses que pugui desitjar. Sembla que al seu costat hi té l’home que tota dona desitja, el seu príncep blau, que se l’estima més que ningú.Té ganes de començar una nova vida amb ell. Però al arribar a Comarquinal es troba amb un tipus d’ambient molt diferent al seu. Aquest poble, amb boira sempre constant (la qual l’autor utilitza amb freqüència per mostrar l’estat anímic de la Laura) és ple de gent que coneix a l’hereu i no paren de parlar del seu casament. La Laura és una noia d’una gran bellesa amb un cos de mides perfectes queaclapara les mirades de tothom. No li agrada posar-se en la vida dels altres, ni fer les feines domèstiques, a ella li agrada passejar, tocar el piano i sent un gran desig per conèixer més a fons el seu marit i estimar-lo amb desmesura. En Tomàs li repeteix molt sovint que està enamorat d’ella bojament. Per una banda, al poble les dones fan xafardeig sobre ella i per l’altra els homes la contemplenper la seva gran bellesa. Tots l’anomenen la forastera (despectiu) i a les seves esquenes i a les del seu marit la critiquen sense un motiu aparent, pel sol fet de ser de Barcelona la veuen estranya. A la seva cara, però, la tracten cordialment i es mostren amb un somriure molt forçat. Al poble hi viuen persones com: L’oncle Llibori de Terra negra (conegut per nas de rei) és el personatge querepresenta la burgesia a l’obra, deshereta un fill seu (en Jaume) pel sol fet de casar-se amb la filla de l’enterramorts, el seu altre fill es diu Pere. La Ventura, que és la antiga serventa d’una cosina morta que en Llibori va recollir, l’Angelina, la filla de l’oncle Llibori, la Beatriu, la neboda pobra, el senyor Joan Serra (capellà), L’estudiant de capellà i les Torroelles (la mare és la mésxafardera).
La germana d’en Tomàs, la Teresa, no l’accepta des del principi sense conèixer-la. És una dona molt tradicional que ho segueix tot segons el record de la seva mare, i estava en desacord amb el casament del seu germà. Està preocupada perquè el germà gran el qual sempre havia estat format per ser l’hereu s’ha mort i en Tomàs sempre ha tingut el que ha volgut i el vigila molt. És més aviatd’aspecte lleig i molt prima, que no ha conegut mai l’amor. Explica a tothom que portarà la desgràcia i que és una dona de mala conducta que té massa pretensions per ser una pobra. Per molt que la Laura intenta acostar-s’hi no ho aconsegueix i la gent es mostra esquerpa amb ella per no ser mal vistos. Es protegeix amb el seu marit que tampoc suporta que malparlin d’ella.
També apareixenpersonatges que són un recolzament per la Laura, la Maria (la seva cosina), la seva tia Amèlia i un home del poble que és molt humil (mossen ferro vell)
Va passant el temps i es va adonant de que potser en Tomàs no és tant perfecte com pensava, ja que no li mostra aquell interès que ella vol de que es coneguin i s’estimin, sembla com si ell només la volgués per passejar-la i per afers de matrimoni.Això ajuntat amb la opressió que pateix la Laura per part de tot el poble que no l’accepta fa que es vagi tancant en la soledat. Torna a trobar la il•lusió d’un nou amor, d’un amor diferent, quan es queda embarassada. Per contra, la pèrdua de la perfecció de la seva figura fa que en Tomàs ja no miri a la seva dona com si contemplés una verge i torni a fer les coses que feia en la seva vida desolter. Així doncs la Laura ja no sent tristesa, sinó que cada cop més va sentint indiferència cap aquella relació. Tothom espera l’hereu d’en Tomàs i la forastera però quan neix resulta que és una nena, i tothom perd la il•lusió menys la Laura, que està molt feliç per ensenyar-li a la seva filla tot el que ella sap i per trobar la companyia d’algú que no sigui com totes aquelles persones fredes de...