Laura a La Ciutat Dels Sants

Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants és una novel·la escrita l'any 1931 per l'escriptor català Miquel Llor. L'obra està arrelada al realisme i al modernisme, però ja té trets de la novel·la dels anys 30, més influïda per Freud i altres autors moderns. Ambientada a Vic, narra el viatge iniciàtic de Laura i el seu desenvolupament com a persona. La imatge negativa del món rurali catòlic va causar una forta polèmica que va fer que Llor composés una segona part, El somriure dels sants (1947), en la qual es matisa aquest retrat pessimista.

Argument

Laura, una barcelonina, coneix en una festa a Tomàs Muntanyola, propietari rural de Comarquinal (ciutat inspirada en Vic), i al cap de tres mesos es casen i s'instal·len a la casa pairal de Tomàs, on Laura comença aexperimentar una forta opressió, a causa de la boira de la zona i del menyspreu de Teresa (germana de Tomàs). Tampoc es troba a gust amb en Tomàs, un home fred a qui només li preocupen els afers econòmics i l'ostentació. Tot i que es proposa fer-lo canviar, al cap de poc temps veu que això no és possible i que ja no estima aquell home del qual creia estar enamorada. De fet, però, no s’havien estimatmai. L'únic sentiment que existia era, per part d’en Tomàs, el de tenir i poder lluir una de les dones més maques de tot Comarquinal i, per part de la Laura, el fet d'ésser alguna cosa per primer cop a la seva vida. La Laura comença a ser deixada de banda pel seu marit, i vista amb mals ulls pels habitants de Comarquinal, de mateixa mentalitat que en Tomàs. Uns habitants que s’escandalitzen, perexemple, pel sol fet que la Laura dugui vestits que ensenyen mitja cama.

Laura sembla condemnada a aquest ambient que l'oprimeix fins que coneix Pere Gifreda, un advocat de 27 anys, de qui la Teresa havia estat sempre secretament enamorada i que, com la Laura, creu que a Comarquinal hi ha massa hipocresia. Aquesta creença compartida fa que la Laura no se senti tan sola, i per això s'acabaenamorant d'en Pere. Quan la Teresa descobreix l'afer entre Laura i Pere (adulteri que no arriba a ésser consumat tot i que és desitjat), ho esbomba pel poble de manera que Laura és enviada a descansar a les Aulines, un indret totalment incomunicat, per tal d'evitar aquesta relació que podria tacar el bon nom de la família. El pretext de la Teresa és que la Laura s'ha de recuperar del seu suposat "mal":l'aïllament de la resta del poble. En realitat però actua moguda per la gelosia, ja que Teresa havia estat enamorada de Pere de petita i el fet és que encara ho estava. En Tomàs, que no sap res de la relació entre la Laura i en Pere, accepta. A les Aulines, la Laura accentua el seu aïllament de tothom i no fa més que pensar amb un Pere idealitzat, per qui segons ella val la pena patir tota aquellaincomunicació i marginació.
Quan al cap d'un temps tornen a Comarquinal, els rumors sobre la Laura i en Pere esclaten i en Tomàs se n'acaba assabentant. Al mateix temps la Laura, quan torna a veure en Pere, s'adona que mai ha estimat en Pere de debò, sinó que allò que existia entre ells era només un sentiment de companyia, de refugi, i que el Pere idealitzat de les Aulines era producte de la sevaimaginació. Quan intenta trobar ajuda a casa d'un oncle, aquest prova de violar-la. Llavors la Laura intenta tornar amb el seu marit, però no li ho permeten. Pere intenta acollir-la, però ella ho rebutja perquè al final veu en Pere el mateix que ha vist en l'oncle i en el seu marit, un desig salvatge de posseir-la. Acaba tornant a Barcelona, on es refugia en un convent amb l'esperança de trobaralgun dia un lloc i una gent amb qui ser feliç.

Personatges

* Laura: és un personatge fet a si mateix, autodidacta, que no aconsegueix sobreposar-se als esdeveniments que l'envolten fins al final, quan se'n va. És una dona ingènua, delicada i maca. És un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. La impossibilitat d'adaptar-se...