Laura A La Ciutat Dels Sants

Estudi introductori de l’obra “Laura a la ciutat dels sants”

Miquel Llor. L’escriptor i el context literari del anys vint i trenta

Entorn familiar i infantesa
Miquel Llor i Forcada nasqué a Barcelona l’11 de maig de 1894, encara que la seva família provenia del camp. La família paterna era de l’Espluga de Francolí, tot i que en relació amb Barcelona, on l’avi havia obert un restaurant queno prosperà gaire. L’àvia materna, era nascuda a Tossa de Mar, però anà a viure a l’interior de Catalunya, a Vic, en casar-se amb Miquel Forcada.
A Vic, capital d’Osona, va néixer Empar Forcada, la mare de l’escriptor, persona delicada i sensible. Amb el temps Vic esdevingué un referent personal i literari i molt important per l’escriptor. Vic era la ciutat de la seva mare i de la famíliamaterna. L’escriptor porta el nom de l’avi, i del patró de Vic, sant Miquel. Allí comptava amb amics i coneguts que freqüentava i això li permeté tenir un coneixement real i minuciós de la ciutat que més tard convertí en base per a la seva novel·la més emblemàtica, Laura a la ciutat dels sants (1931). Però la ciutat també proporcionà al futur escriptor el ressò d’un ambient literari i artístic moltimportant en la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX. Hi van viure figures carismàtiques com Josep Torres i Bages; d’altra banda, al seminari de Vic, s’hi educa la generació d’intel·lectuals del moment, com Jacint Verdaguer (1845-1902) o el novel·lista Martí Genís i Aguilar (1847-1932), que l’any 1867 formaren l’Esbart de Vic, nucli literari i catalanista que esdevingué referent centraldel moviment literari de la Renaixença.
Francesc Llor, el pare de l’escriptor, topògraf de professió, era un persona nerviosa i inestable. En casar-se amb Empar Forcada, el matrimoni s’instal·là al número 198 del passeig de Sant Joan de Barcelona, on nasqueren els tres fills, Joan, Miquel i Esperança. De caràcter por emprenedor, Francesc Llor no es responsabilitza de l’economia familiar ni del’educació dels fills, això va fer que els fills s’arreceraren en la figura de la mare i d’ella esdevingué l’interès artístic. Els fills tingueren una educació primària escassa, en petites escoles situades en pisos foscos de l’Eixample barceloní i pujaren en un ambient precari i trist que després Llor descriu a Història grisa (1925).

Anys d’aprenentatge. Rere les petges de Tàntal.
La situaciófamiliar, plena de privacions, es veu agreujada a partir de l’adolescència, quant tant Miquel com el seu germà Joan desenvolupen una greu escoliosi que els fa patir enormement, físicament i psicològicament, sobretot a Miquel i que afavoreix el seu caràcter introvertit. És en aquest anys quan comença a fer els primeres intents narratius, es crea el seu món literari i artístic i treballa d’aprenent en unaimpremta. Aviat s’interessa pel teatre, l’òpera i la música en general, aficions que ja no abandona i que tenen un relleu important en la seva obra.
Desenvolupa un gust exquisit i posa de manifest l’afany de bellesa que sempre perseguirà en un dur contrast, per a un jove amb ambicions, amb el físic deformat que se li imposa com una realitat indefugible, que el turmenta i l’aïlla.
Lamediocritat, el confondre’s amb la massa anònima, davant una realitat intel·lectual cada vegada més cosmopolita, seguint els brillants model noucentistes que imposaven Eugeni d’Ors o Josep Carner, dóna lloc a aquests personatges literaris hipocondríacs, neuròtics i alhora, dandis i cosmopolites. Els trobem en novel·les d’altres autors que s’incorporen al panorama literari per aquells mateixos anys; una demolt significativa, la incorporació del concepte subconscient de Sigmund Freud, que revoluciona la visió de la psicologia.
Miquel Llor fa diverses feines d’oficinista després de ser declarat inútil per al servei militar. El 1915 comença a treballar de delineant a l’Energia Elèctrica de Catalunya i, entre 1918 i 1922, entra a la secció Tècnica de la Companyia Maquinista Terrestre i Marítima. Al...