Laura A La Ciutat Dels Sants

Biografia de l'autor,
Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966). De família modesta, fou el segon de tres germans. Cursà estudis primaris però aconseguí una sòlida cultura gràcies a una tenacitat exemplar. Atret inicialment pel teatre i per la música, finalment es decantà per les lletres, influenciat pels cursos sobre literatura catalana que impartia Jordi Rubió i Balaguer. Així el 1925 publica el seuprimer llibre, Història grisa. L'autor compaginà el conreu de la literatura amb la feina de delineant fins al 1928, any en què entrà a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, on s'encarregà de la revisió ortogràfica d'escrits en català; aquest mateix any publicà la seva segona novel·la, Tàntal, que produí una forta sensació en ser titllada d'immoral pel seu freudisme, undels trets dominants de la literatura europea. El 1930 és quan l'autor arriba al punt culminant de la seva creativitat; així escriu l'obra de teatre Pas de núvols, encara no editada, i publica, el mateix any, el seu primer recull de contes, L'endemà del dolor. Bon coneixedor de llengües, tradueix Proust, Giovani Vega, Gide i Moravia. El 1931 publica Laura a la ciutat dels sants, la seva novel·la mésimportant, i L'oreig al desert (1934), el seu segon recull de contes, i és membre del PEN Club. Després de la Guerra Civil, continua la seva feina a l'Ajuntament després d'haver passat la depuració política, però literàriament no torna a la llum fins el 1946, any en què l'editorial Selecta compra els drets de les obres que havia publicat. L'any 1947 publica El somriure dels sants, continuacióde Laura a la ciutat dels sants, de la qual farà una versió teatral el 1950, i segueixen Un camí de Damasc (1959) i Joc d'infants (1950), potser la novel·la més important d'aquest nou període. El 1952 aplega la seva narrativa curta en un sol volum, Tots els contes. Al final de la seva vida es dedica al comerç d'antiguitats, feina que ja havia començat abans de la guerra, obrint una galeria a Tossa deMar.
Part Primera
La Laura és una jove de Barcelona sense pares, que es casa amb en Tomàs un terratinent provinent de Comarquinal. Ell és l'hereu dels Muntanyola i amb ell se'n va a viure a Comarquinal, on allà és una persona de rellevància. A Comarquinal tothom espera l'arribada dels nuvis. La benvinguda a la Laura per part de la família és freda, la Teresa, germana d'en Tomàs la examina de capa peus i la tracta molt fredament ja que ella és l'ama de la casa i per a ella la Laura és una estranya, també té certs prejudicis sobre la Laura ja que considera que les dones de Barcelona no són bones dones. Només arribar escriu una carta a la seva cosina sobre la impressió de la germana del seu marit i la boira humida del vespre que inunda Comarquinal. En aquell moment la Teresa ja anava acasa de l'oncle Llibori per explicar-li amb tot detall l'arribada de la Laura. Tot el poble comença a parlar sobre la Laura. El següent dia en Tomàs se l'emporta a donar una volta per el poble per a “fardar” de dona i li va explicant els rumors del poble, però la Laura no vol escoltar-lo ja que no hi està acostumada ni li agrada parlar dels demés perquè a Barcelona no es té el costum. De camí estroba a en mossèn Joan, que li promet ensenyar tots els paratges de la ciutat i ho accepta la Laura, però en Tomàs li ho prohibeix perquè aquell capellà té molt mal nom. La Laura centra a partir d'ara tots els seus esforços en transformar a en Tomàs en un home millor. L'endemà van anar a casa de l'oncle Llibori i va el conèixer a ell i a la resta de la família. Van passant els dies i la Laura cada copes desil·lusiona més, tant del marit, com del poble, que considera que tots són falsos i només els agrada criticar a les esquenes. La Laura va parlar amb la Teresa sobre la seva situació, però sense saber que la cunyada per dins l'envejava, aquest va ser un dels molts conflictes que va tenir la Laura com a antítesis a el comportament de les dones de Comarquinal. Les calúmnies que es formaven...