Laura A La Ciutat Dels Sants
Páginas: 12 (2977 palabras)
Publicado: 8 de enero de 2013
La Marieta de casa les Noies: La noia que està sempre a la porta de la botiga i veu a tothom
La Pepeta de l’enterramorts, la Cacauera: Es tracta de la filla de l’enterramorts, la qual es casa amb en Jaume Terra Negra.
Galtes: Sobrenom que li posa en Tomàs a un Mossèn amb el qual està renyit.
La Ramona dels carquinyolis: Sobrenom que se li dóna a la Ramoneta (la qual s’entèn amb elDoctor Jaume Grau) i que té a veure amb una recepta de carquinyolis.
“L’avorrida”: Sobrenom que se li dóna a la Beatriu.
En Pepet de ca l’Escaldat: Sobrenom que se li dóna a en Pepet, un home sorrut que no sap mai res de ningú.
Llibori de l’Om: Es tracta d’un antic company de’n Tomàs.
La Pica-pica: És el nom que se li dóna a un café on hi ha prostitutes vingudes de Barcelona.
La Quicafornera: Sobrenom que se li dóna a la Quica, dona del forner, tot i que es comenta que va renyir amb el seu home.
La Ramoneta del pas a nivell: És el nom que se li dóna a la Ramoneta, al estar casada amb el guardabarreres de Comarquinal.
Personatges Laura a la ciutat dels sants
Laura: Al arribar la Laura es sensibilitat, il·lusió i la mentalitat, joventut, la bellesa,una forma de veure el món que no esta compresa a Comarquinal.
És de caràcter alegre i viu fins que al final de la novel·la les circumstàncies dramàtiques l‟empenyen a fugir a Barcelona. Una noia de ciutat, blava d’ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies. Moderna, jove i bonica.
Una noia òrfena, a qui la seva tia la va adoptar i li va ensenyar el millor que
sabia.
S‟enamorà d‟enTomàs i deixà la seva Barcelona per anar-se‟n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seva desgràcia.
Perd la seva filleta i aquesta mort a duu a sentir-se més desgraciada encara.
Passa de ser una jove alegre, feliç, que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa es fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa que l‟únic que desitja és la seva felicitat.
Aquestpersonatge evoluciona al llarg de la novel·la. Al principi té un objectiu de felicitat i de canvis que, a mesura que es va desenvolupant la novel·la, va descobrint que són impossibles i cau en la tristesa i la desesperació. Podria dir-se que la Laura és la protagonista i en Tomàs, la Teresa i tot l‟ambient de Comarquinal són els antagonistes.
La Laura no es presenta com una heroïna èpica: no destacaespecialment pel seu físic o la seva intel·ligència. El tret que la distingeix més és la sensibilitat que el seu pare va potenciar a través d‟una educació artística: musical i literària. La lectura és un hàbit assumit per la Laura, però no són lectures que l‟ajuden en la formació intel·lectual, sinó que li permeten evadir-se de la realitat. És un personatge amb valors romàntics. Aquest aspecte, afegita l‟abandó de les tasques domèstiques, la presenten com un ésser aparador, decoratiu, donat a la coqueteria, però poc hàbil per assumir cap responsabilitat
i, per tant, abocada a aspirar una posició social a través del matrimoni.
La Laura va descobrint, en els primers mesos de matrimoni, l‟home rude i
primari amb qui comparteix matrimoni. És amb la mort de la filla que la Laura
se sent feblei indiferent a la vida i al seu marit. Ara bé, les relacions més
complexes que manté la Laura són amb la Teresa, en concret amb la
complicitat, el reconeixement i la rivalitat davant en Pere, l‟objecte delitós de
l‟amor de les dues.
Tomás: El Calçot (cal Calçot): En Tomàs Muntanyola (la casa Muntanyola)
de la família Muntanyola (els “Calçot”) de Comarquinal. Es casa amb la Laura, la portaa viure a Comarquinal.
El seu caràcter primitiu porta a un distanciament primer i a una separació final de la Laura. Té 30 anys, és un 41 home de bon estómac, generós a l´hora de donar propina, és vigorós, directe, simple i bell.
Li importa molt “el què diran” i conservar el seu honor i prestigi d‟home ric i
poderós. Al principi el que més li importa es passejar la seva dona pels carrers del...
La Pepeta de l’enterramorts, la Cacauera: Es tracta de la filla de l’enterramorts, la qual es casa amb en Jaume Terra Negra.
Galtes: Sobrenom que li posa en Tomàs a un Mossèn amb el qual està renyit.
La Ramona dels carquinyolis: Sobrenom que se li dóna a la Ramoneta (la qual s’entèn amb elDoctor Jaume Grau) i que té a veure amb una recepta de carquinyolis.
“L’avorrida”: Sobrenom que se li dóna a la Beatriu.
En Pepet de ca l’Escaldat: Sobrenom que se li dóna a en Pepet, un home sorrut que no sap mai res de ningú.
Llibori de l’Om: Es tracta d’un antic company de’n Tomàs.
La Pica-pica: És el nom que se li dóna a un café on hi ha prostitutes vingudes de Barcelona.
La Quicafornera: Sobrenom que se li dóna a la Quica, dona del forner, tot i que es comenta que va renyir amb el seu home.
La Ramoneta del pas a nivell: És el nom que se li dóna a la Ramoneta, al estar casada amb el guardabarreres de Comarquinal.
Personatges Laura a la ciutat dels sants
Laura: Al arribar la Laura es sensibilitat, il·lusió i la mentalitat, joventut, la bellesa,una forma de veure el món que no esta compresa a Comarquinal.
És de caràcter alegre i viu fins que al final de la novel·la les circumstàncies dramàtiques l‟empenyen a fugir a Barcelona. Una noia de ciutat, blava d’ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies. Moderna, jove i bonica.
Una noia òrfena, a qui la seva tia la va adoptar i li va ensenyar el millor que
sabia.
S‟enamorà d‟enTomàs i deixà la seva Barcelona per anar-se‟n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seva desgràcia.
Perd la seva filleta i aquesta mort a duu a sentir-se més desgraciada encara.
Passa de ser una jove alegre, feliç, que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa es fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa que l‟únic que desitja és la seva felicitat.
Aquestpersonatge evoluciona al llarg de la novel·la. Al principi té un objectiu de felicitat i de canvis que, a mesura que es va desenvolupant la novel·la, va descobrint que són impossibles i cau en la tristesa i la desesperació. Podria dir-se que la Laura és la protagonista i en Tomàs, la Teresa i tot l‟ambient de Comarquinal són els antagonistes.
La Laura no es presenta com una heroïna èpica: no destacaespecialment pel seu físic o la seva intel·ligència. El tret que la distingeix més és la sensibilitat que el seu pare va potenciar a través d‟una educació artística: musical i literària. La lectura és un hàbit assumit per la Laura, però no són lectures que l‟ajuden en la formació intel·lectual, sinó que li permeten evadir-se de la realitat. És un personatge amb valors romàntics. Aquest aspecte, afegita l‟abandó de les tasques domèstiques, la presenten com un ésser aparador, decoratiu, donat a la coqueteria, però poc hàbil per assumir cap responsabilitat
i, per tant, abocada a aspirar una posició social a través del matrimoni.
La Laura va descobrint, en els primers mesos de matrimoni, l‟home rude i
primari amb qui comparteix matrimoni. És amb la mort de la filla que la Laura
se sent feblei indiferent a la vida i al seu marit. Ara bé, les relacions més
complexes que manté la Laura són amb la Teresa, en concret amb la
complicitat, el reconeixement i la rivalitat davant en Pere, l‟objecte delitós de
l‟amor de les dues.
Tomás: El Calçot (cal Calçot): En Tomàs Muntanyola (la casa Muntanyola)
de la família Muntanyola (els “Calçot”) de Comarquinal. Es casa amb la Laura, la portaa viure a Comarquinal.
El seu caràcter primitiu porta a un distanciament primer i a una separació final de la Laura. Té 30 anys, és un 41 home de bon estómac, generós a l´hora de donar propina, és vigorós, directe, simple i bell.
Li importa molt “el què diran” i conservar el seu honor i prestigi d‟home ric i
poderós. Al principi el que més li importa es passejar la seva dona pels carrers del...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.