Laura

4. El narrador
- A primera vista, es tracta d’un narrador extern omniscient (tercera persona). Però el narrador
realitza un munt de comentaris i judicis a propòsit de Comarquinal i del seuclergat. El
narrrador utilitza la ironia per denunciar, per exemple, la hipocresia: “Llàstima que la tia
Madrona no pugui agrair els compliments de totes aquelles persones que, quan la troben pelcarrer, gairebé ni la saludaven” (pàg. 145) o la religiositat fingida: l'insigne canonge Grau atura
els precs per “atendre una dama, esposa del fabricant d'embotits més important d'un poble
veí...”.L'eclesiàstic comptabilitza el dol i els negocis: “Vingui'm a veure qualsevol dia de la
setmana entrant” (pàg. 143-14). Ni Laura s'escapa del judici negatiu; el narrador tendeix a
subratllar-ne lacurtesa de vista, la visió parcial de la realitat que l'envolta i la incomprensió
respecte als mòbils que dicten les actuacions dels altres: “La Laura, que no sabrà mai
l'amarguesa que s'acumula enel cos de la qui sent el fracàs de la pròpia feminitat inútil” (pàg.
72).
- L’omnisciència és restringida perquè focalitza la narració en un punt de vista especialment, el
de la Laura: veiem larealitat a través de la seva mirada; el microcosmos narrat se'ns representa
tal com ella el percep. I Llor ho fa servint-se de totes les modalitats del discurs:
 estil directe: converses,enunciats literals dels personatges)
 estil indirecte: verbs de dicció: “va dir que...”
 estil indirecte lliure: manté la tercera persona però prescindeix dels verbs de dicció; la
veu del personatgeapareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la
paraula indirectament. El lector confon les veus del narrador i personatge; s'acosten
tant que no s'endevina qui parla. Nomésinsinuen el canvi al pla intern certes fórmules
típiques de l'oralitat: interrogacions, exclamacions, repeticions i comparacions
subjectives.
 monòleg interior: l'utilitza de forma moderada,...