Laxants Antracènics
Páginas: 5 (1001 palabras)
Publicado: 21 de septiembre de 2014
Tema 20 : Laxants antracènics: Sen. Altres drogues amb antracenòcids.
DERIVATS ANTRACÈNICS
Són productes que es troben en formes d’heteròsids amb una o més molècules de sucre unides a un aglicó (antracè). Té tres anells, on el central pot estar més o menys oxidat donant lloc als diferents subgrups.
El més estable es la antraquinona. Les antrones les trobem lligades a sucres, que lespermet ser més estable. Aquestes també poden formar dímers. Quan dues antrones formen un dímer poden ser iguals o diferents.
Quan les diantrones estan formades per dues antrones iguals : HOMODIANTRONES.
Quan les diantrones estan formades per dues antrones diferents: HETERODIANTRONES.
Aquests derivats amb diferents graus d’oxidació, són mes actives les que menys oxidades estan.
A vegades esparla de derivats hidroxantracenic.
Solubilitat:
Aglicons lliures: dissolvents orgànics.
Heteròsids: aigua, barrejes, hidroalcohòliques.
Reconeixement:
Reacció de Bornträger (nomes la donen les antraquinones lliures)
Valoració:
Espectrofotometria (reacció de Bornträger), abans de fer-ho hem d’alliberar els aglicons, hidrolitzant-los i oxidant-los a antraquinona.
HPLC
AccióLaxant
Indicacions:
Estrenyiment ocasional.
Aquests compostos actuen com a profàrmacs, s’administren per via oral, arriben a l’intestí gros i allà abans d’actuar han de transformar-se, la transformació és gràcies als bacteris intestinals de manera que hi ha una hidròlisi dels heteròsids alliberant formes reduïdes o a vegades també hi ha també un procés de trencament de molècules que generaantromers.
La Reina-antrona es la que en veritat duu a terme la acció. Per a que això succeeixi desprès de la administració oral cal un període de latència, per això després de la administració hi ha un període de latència que sol ser d’unes 8h, aquesta es la raó per la qual aquests tipus de productes s’administren a la nit per a que al matí vagi al wc.
La indicació principal esl’estrenyiment ocasional en tractament de màxim 8-10 dies (menys de 15), excepte per prescripció medica.
També es fa ús en preoperatoris i en buidat intestinal per a exploracions radiològiques i proctològiques.
S’ha de tenir precaucions en la sobredosificació o ús crònic ja que pot donar dolors abdominals, diarrea, desequilibri electrolític, orina tenyida (no te transcendència per a la salut del pacientperò si que provoca espants), pseudomelanosi coli (tincions a la mucosa colònica que el pacient no se’n entera, si es deixa de fer servir desapareix).
Està contraindicada en obstrucció intestinal , estats inflamatoris de l’intestí, embaràs, nens menors de 10 anys,...
FULLA I FRUIT DE SEN
Espècies productores: Cassia angustifolia (sen de la india o de tinnevelly)
Cassia senna = Cassiaacutifolia (se d’Alexandria)
Família de les Cesalpinàcies.
Aquestes espècies ens donen tres drogues:
Fulla de sen: constituït pels folíols dessecats
Fruits de sen de la Índia: son llegums aplanats, formats per dues valves d’aspecte patilaci, de color terròs-verdós amb zones fosques allà no hi ha les llavors de l’interior.
Fruits de sen d’Alexandria.
Les zones del parènquima enpallissada i en mig la llacuna, es la seva característica.
Com a elements microscòpics, tenen pels tectors unicel·lulars tubulars berrugos, amb estomes paracitics.
Des del punt de vista microgràfic, els principals elements son semblants en els de la fulla, sobretot pel que fa als pels, druses, cristalls d’oxalat, amb una micrografia semblant. Lo que mes es diferenciaentre els dos tipus de Sen es el color del pols.
Els principis actius son ben coneguts i clarament desctrits, son els antracenòcids, els principals són:
A i B son homodiantrones, C i D son heterodiantrones. Son O heteròsids.
Trobem heteròsids naftalènics que no tenen interès en l’activitat però dona la casualitat que cadascun es característic d’una espècie.
El de l’esquerra es de la...
DERIVATS ANTRACÈNICS
Són productes que es troben en formes d’heteròsids amb una o més molècules de sucre unides a un aglicó (antracè). Té tres anells, on el central pot estar més o menys oxidat donant lloc als diferents subgrups.
El més estable es la antraquinona. Les antrones les trobem lligades a sucres, que lespermet ser més estable. Aquestes també poden formar dímers. Quan dues antrones formen un dímer poden ser iguals o diferents.
Quan les diantrones estan formades per dues antrones iguals : HOMODIANTRONES.
Quan les diantrones estan formades per dues antrones diferents: HETERODIANTRONES.
Aquests derivats amb diferents graus d’oxidació, són mes actives les que menys oxidades estan.
A vegades esparla de derivats hidroxantracenic.
Solubilitat:
Aglicons lliures: dissolvents orgànics.
Heteròsids: aigua, barrejes, hidroalcohòliques.
Reconeixement:
Reacció de Bornträger (nomes la donen les antraquinones lliures)
Valoració:
Espectrofotometria (reacció de Bornträger), abans de fer-ho hem d’alliberar els aglicons, hidrolitzant-los i oxidant-los a antraquinona.
HPLC
AccióLaxant
Indicacions:
Estrenyiment ocasional.
Aquests compostos actuen com a profàrmacs, s’administren per via oral, arriben a l’intestí gros i allà abans d’actuar han de transformar-se, la transformació és gràcies als bacteris intestinals de manera que hi ha una hidròlisi dels heteròsids alliberant formes reduïdes o a vegades també hi ha també un procés de trencament de molècules que generaantromers.
La Reina-antrona es la que en veritat duu a terme la acció. Per a que això succeeixi desprès de la administració oral cal un període de latència, per això després de la administració hi ha un període de latència que sol ser d’unes 8h, aquesta es la raó per la qual aquests tipus de productes s’administren a la nit per a que al matí vagi al wc.
La indicació principal esl’estrenyiment ocasional en tractament de màxim 8-10 dies (menys de 15), excepte per prescripció medica.
També es fa ús en preoperatoris i en buidat intestinal per a exploracions radiològiques i proctològiques.
S’ha de tenir precaucions en la sobredosificació o ús crònic ja que pot donar dolors abdominals, diarrea, desequilibri electrolític, orina tenyida (no te transcendència per a la salut del pacientperò si que provoca espants), pseudomelanosi coli (tincions a la mucosa colònica que el pacient no se’n entera, si es deixa de fer servir desapareix).
Està contraindicada en obstrucció intestinal , estats inflamatoris de l’intestí, embaràs, nens menors de 10 anys,...
FULLA I FRUIT DE SEN
Espècies productores: Cassia angustifolia (sen de la india o de tinnevelly)
Cassia senna = Cassiaacutifolia (se d’Alexandria)
Família de les Cesalpinàcies.
Aquestes espècies ens donen tres drogues:
Fulla de sen: constituït pels folíols dessecats
Fruits de sen de la Índia: son llegums aplanats, formats per dues valves d’aspecte patilaci, de color terròs-verdós amb zones fosques allà no hi ha les llavors de l’interior.
Fruits de sen d’Alexandria.
Les zones del parènquima enpallissada i en mig la llacuna, es la seva característica.
Com a elements microscòpics, tenen pels tectors unicel·lulars tubulars berrugos, amb estomes paracitics.
Des del punt de vista microgràfic, els principals elements son semblants en els de la fulla, sobretot pel que fa als pels, druses, cristalls d’oxalat, amb una micrografia semblant. Lo que mes es diferenciaentre els dos tipus de Sen es el color del pols.
Els principis actius son ben coneguts i clarament desctrits, son els antracenòcids, els principals són:
A i B son homodiantrones, C i D son heterodiantrones. Son O heteròsids.
Trobem heteròsids naftalènics que no tenen interès en l’activitat però dona la casualitat que cadascun es característic d’una espècie.
El de l’esquerra es de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.