Lazarillo De Tormes

2. Llengua i comunicació. L’argumentació (I)
Què és una argumentació?
Moltes vegades en la vida quotidiana tenim la necessitat d'explicar els motius que ens fan tenir una opinió sobre un tema determinat, per convèncer una altra persona que el nostre punt de vista és el correcte. Aquesta situació es produeix, per exemple, quan els pares tracten de convèncer els fills de la importància del'estudi, quan les autoritats sanitàries engeguen programes per fomentar uns hàbits alimentaris i esportius saludables, quan els advocats defensen els interessos dels seus clients, etc. L'argumentació és el tipus de text que té com a intenció fer acceptar una idea determinada al receptor mitjançant el raonament.
Tipus d’argumentació
Segons el canal de transmissió, els textos argumentatius poden serescrits o orals:
De textos argumentatius escrits, és fàcil trobar-ne en obres d'assaig, en els editorials dels diaris i les revistes, en els articles d'opinió, en les cartes al director, en les crítiques d'un producte cultural o d'una manifestació artística (pel·lícula, obra de teatre, àlbum musical, espectacle de circ...), etc.
Els textos argumentatius orals, en canvi, apareixen en discursospolítics, taules rodones, debats, ponències, tertúlies...
4. Expressió escrita. No abusem dels dos punts ni del punt i coma
Hi ha dos signes de puntuació que es fan servir en comptades ocasions: els dos punts (:) i el punt i coma (;):
Els dos punts (:) es fan servir per introduir:
Algunes enumeracions. Exemple: Els països nòrdics són cinc: Islàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.
Lescitacions de textos. Exemple: La llei ho diu ben clarament: «Ningú no podrà ser discriminat per raó de sexe, religió o llengua.»
Puntualitzacions sobre el que ja s'ha dit. Exemple: Van marcar tota la roba del nen: no volien que se'n perdés cap peça.
El punt i coma (;) es fa servir només per delimitar les parts d'una oració complexa a l'interior de les quals ja hi ha comes que separen altres elements.Exemple: La comissió estarà formada per la Mireia Centelles, alcaldessa de Vilabella; en Raül Matamala, secretari d'esports de l'ajuntament; la Neus Maluquer, directora del poliesportiu, i en Quim Porter, representant del grup de joves del poble.
Observa que les primeres parts queden separades per punt i coma, mentre que les dues últimes se separen amb .

6. Gramàtica. Les preposicions i lesconjuncions
Les preposicions i les conjuncions són les últimes categories lèxiques que estudiaràs abans d'abordar els sintagmes i l'oració. Tenen en comú una característica que les diferencia de la resta de categories que has vist fins ara: serveixen per posar en relació mots i grups de mots (sintagmes o estructures oracionals, segons els casos).
Les preposicions
Les preposicions són paraulesinvariables que posen en relació mots i sintagmes. Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la particularitat que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb l'article per raons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però de es pot apostrofar davant devocal (d') i formar contraccions (del, dels).
Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sintagma preposicional i que n'és el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significat preeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera paraula i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. De fet, la funciósintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que les segueix en el marc d'un sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sintagma preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla de plata o en el sintagma verbal és de plata.
Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i poc precís i contribueixen a connectar els...