Le Quatre Grans Cròniques

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

Literatura històrica o historiografia
- A l'edat mitjana sentiren la necessitat de reflectir per escrit els fets més rellevants de la seua història.
- Tenia els seus orígens en les anomenades cròniques erudites i la poesia èpica popular.

Les cròniques erudites:
- estaven redactades en llatí per monjos
- la seua difusió es restringia a aquelles persones quesabien llegir.
- contaven esdeveniments històrics molt llunyans.

La poesia èpica popular:
- estava redactada en llengua vulgar.
- la divulgaven els joglars.
- parlaven sobre gestes que havien fet alguns herois considerats mites populars i nacionals,
- les més conegudes son les cançons de gesta: “El cantar del Mio Cid”

La nostra historiografia
La literatura històrica de les nostres terresva produir mostres tan de cròniques erudites com de poesia èpica popular.
Les cròniques erudites tenen escàs rigor històric i de la PEP no conservem cap mostra però sabem que foren escrites perquè a les cròniques es fa referencia d'aquest tipus de textos.

Com es redactava una crònica:
Els autors recollien informació de diverses fonts i la adaptaven als seus interesos.

Fonts:
- Literaturaèpica popular:- Eren oral i en vers
- Documentació d'arxius:- Documents de la Canselleria Reial, redactaven lleis i regles ortogràfiques.
- Bernat Desclot i Ramon Muntaner,

- Experiències personals: - Els autors foren reis per això hi han algunes cròniques que es poden considerar memòries o autobiografies.

Característiques principals:
- Patriotisme:Molts autors cridaven a l'amor a laterra i a la monarquia. A mes a mes les que estaven redactades per reis justificaven les seues despeses polítiques i guerreres.

- Funció notarial: Es nota un gran desig de donar testimoni de l'època brillant que estava vivint la Corona d'Aragó d'expansió territorial i lingüística.

- Crueltat: Es desprèn de les descripcions o narracions que es fan en algunes cròniques de les batalles, lesguerres o fins i tot els ajusticiaments que originaven les revoltes.

- Providencialisme: Segons els autors Deu dirigeix els esdeveniments històrics i les victòries dels monarques. A les hores són atribuïdes a la voluntat divina per tant a la providència. I les derrotes dels enemics són conseqüència del castic diví.

- Uniformitat lingüística: Encara que van ser escrites per autors de diferentsprocedència geogràfica, els textos són molt uniformes lingüísticament, això es degut a l'influencia de la Cancelleria Reial.

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT O LLIBRE DEL REI EN PERE (títol original),

No més tenim una frase de la cònica: “Ací comença el llibre que en Bernat Desclot dictà....”

És l'única informació que tenim de l'autor perquè en tota la documentació del regnat de Pere d'Aragó noapareix cap document que indique l'existència de Bernat Desclot. Es per això que Miquel Coll el va intentar identificar amb un Bernat Escrivà que apareix en la documentació del rei Pere el Gran perquè Bernat Escrivà venia d'una família d'Esclot del Roselló,

Aquest Bernat Escrivà el nombraren tresorer, per això podia obtindre molta informació de la cort.

La crònica comença explicantesdeveniments que propiciaren el naixement de la Confederació catalano-aragonesa. Després parla dels reis que regnaven eixa confederació: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume I i Pere el Gran.

La gran part de la crònica es dedica a parlar de Pere el Gran que deu ser el seu contemporani, també dóna molta informació de Jaume I però més de Pere el Gran.

Principals característiques de la crònica.

-Esperit cavalleresc
- L'heroisme
- La crueltat (lo més destacat)
- El patriotisme ( gran sentiment antifrancés)
- La descripció i la recreació de les situacions
- Gran rigor històric
- Estil i llengua més culte que en la resta de les cròniques

*El protagonista es Pere el Gran, li dedica 94 capítols dels 168 que té el llibre.

*Era fill de Jaume I i de la Violant d'Hongria, va nàixer...