Lectura Escanyapobres

1º RESUM DE L´ARGUMENT DE L´OBRA

L´historia comença explicant com és el poble de Pratbell i com l´Oleguer tenia una botiga de cereals. Lo que la gent no s´explicava era com una persona com ell podia tenir diners per obrir una botiga cada dia, sense tenir mossos que l´ajudesin, ni senyora, si semblava pobre. La gent deia que els diners els havia tret de mala manera (matant una persona rica)però ell, encara que fos vestit d´una manera diferent i fes un aspecte de desconfiança, era molt amable i tenia una vida rutinària. Cada dia anava a menjar al mateix lloc, dormia a la botiga perquè era casa seva i els diumenges anava a casa del notari Xirinac i de la seva dona, la Tuïes i jugaven a jocs de taula. Després ens fica un dia qualsevol, com arriva el tren per descarregar material iemportar-se d´altre i com això va canviar la vida del poble. Mentrestant, l´Oleguer i en Xirinac estan parlant de les conseqüències de l´arribada del tren al poble i com a l´Oleguer no li agrada que passi el tren perquè ja no va ningú per carretera i li treu treball. Mentres tornen, el notari li comenta que perquè no es casa i té una bona dona que li faci de tot i que sigui estalviadora, com la seva donaTuies, però diu que no l´interesa. Quan es fa de nit i tornen cadascun a casa seva, un noi li diu a l´Oleguer escanyapobres i ell es va sentir malament perquè en realitat tenia raó, perquè amb el pas dels anys s´havia convertit en un avariciós, i quan tornà a l´habitació un sentiment de ràbia el va envair i se´n va anar a unes terres que tenia lluny per quedar-se a viure. Després la botiga ja noes va tornar a obrir més.


Quan arribà a la Coma -el poble on hi havia les terres-, ens fa una descripció de l´habitatge i els voltants. La casa estava habitada per una família que coneixia a l´Oleguer, però no tenien molts diners i el pare -en Pere- estava molt malament, i quan l´Oleguer va dir que havia anat per quedar-se a viure es van quedar de pedra. Llavors en Pere va tenir que pagar elsdiners necessaris per poder-se quedar fins que acavés el contracte i l´Oleguer es va establir al 1er pis. Al cap d´uns dies es va sentir de nou com a casa, amb l´obscuritat que tant li agradava, sense que ningú el coneixés i oblidant el poble de Pratbell. La gent el va començar a tractar bé perquè els rumors que deien d´ell no eren veritat. Però l´Oleguer es començà a mostrar tal com era i començàa tractar a la familia com un amo i va tenir molts problemes interns perquè ja no li aguantaven res. Fins que un dia va portar enraviat un cavall dòcil i desprès, quan un mosso d´en Pere li va donar menjar, el cavall li va trencar una costella i ja tothom va esclatar: van golpejar a l´Oleguer i un noi anomenat Eloi li va dir que el mataria quan el tornés a veure. L´Oleguer, molt ferit es va anaramb tot els diners cap a Pratbell. Al dia següent anà a casa del notari i li digué que si li podia solventar els problemes que podria tenir pels deutes amb en Pere. Després se n´anà a viure al castell, que ja era possessió del notari des de feia poc, pagant un lloguer molt petit i així també li cuidava el castell. Van anar a veure´l i quan entraren es van adonar que no hi havia res perquè l´anticpropietari, don Guillem, ho havia venut tot. L´Oleguer va buscar lloc per passar la nit i li va dir que aquell castell era un fàstic i que ningú li compraria -opinió que compartia la Tuïes- però el notari creia lo contrari i així, dia rera dia, la dona li deia que era una mala adquisició, que ningú li compraria el castell, etc. Tant va aguantar el notari que un dia no va poder més, es va barallaramb ella i li va donar una pujada de sang al cap i morí al cap de dos dies. La dona, enfurismada, no en va voler saber res i li digué a l´escrivent que l´enterrés com a un pobre, com ell havia dit a l´escriptura, i així ho van fer. Quan li arribà la carta del notari a en Pere, es va enpenedir de lo que havia fet i va sentir llàstima d´ell, com perdonant-lo, però l´Oleguer estava molt deprimit....