lectura

El meu Poema Pedagògic
S’HA DE RESPECTAR EL RITME D’APRENENTATGE DE CADA INFANT

Vivim en una societat on els canvis passen a gran velocitat i es tendeix a voler fer que els nens i nenes creixinmés ràpid amb l’objectiu que assoleixin uns continguts concrets, estandaritzats i rígids. De la mateixa manera que la infància es concep com una preparació per a la vida adulta i no com una etapa enella mateixa. Com a conseqüència, fruit d’aquesta sobreacceleració, no es respecten els ritmes d’aprenentatge dels infants. I, a fi de comptes, qui acaba pagant els plats trencats d’aquestadultcentrisme imperant, són ells, els infants, i en especial aquells que tenen algun tipus de dificultat d’aprenentatge.
ANAR AMB EL COET ENGANXAT AL CUL
“L’educació inclusiva és el procés pel qual s’ofereixa tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, ijuntament amb ells, dins l’aula. (Susan Bray Stainback, 2001)”
Darrera d’aquest ritme de successió de les coses, de la societat en general, s’hi amaga un model d’escola selectiu que contribueix a perpetuarles desigualtats entre els infants i fa encara més gran la distància entre els alumnes amb ritmes d’aprenentatge diferents. I és evident que amb tot això queden oblidades la inclusió, l’equitat il’educació com a dret universal per a tothom sense cap mena de discriminació.
El ritme ràpid i els objectius estandaritzats i inflexibles, enfocats generalment a coneixements linguístics i matemàticsque són considerats els màxims potencials a desenvolupar, produeixen terribles conseqüències com ara en la pèrdua de creativitat, l’estrès o la desmotivació. De la mateixa manera, els ritmes no adequatsperjudiquen als més dèbils i afavoreixen la desigualtat i l’exclusió. Però també cal dir que, no només s’ha de frenar aquest ritme per als mes dèbils, i en conseqüència el model d’escola, sinó...