lectura

Calor. Molta calor. Era un dia d’estiu on el sol, encara que matiner, escalfava de valent. Aquell dia era l’ escollit, per en Marc i la Maria, per anar a fer una excursió a una muntanya propera alseu poble: Sant Pere dels Pins.
Quan es varen trobar, van revisar tot el que portaven i, sense esperar gaire temps, varen decidir enfilar el camí que, poc a poc, els portava al lloc esperat. De sobte,un creuament de camins els va fer dubtar.
El de l’esquerra – deia un-.
No. El de la dreta – deia l’altre-.
Després de dialogar una llarga estona varen decidir agafar-ne un. Camina que caminaràs.Amunt. Muntanya amunt. Suats, cansats i amb la cantimplora a la mà, varen arribar a un lloc més planer ple de pins i alzines. En una alzina propera varen veure un rètol que deia:

En Marc, en veureaquell indicador blau va dir:
Seguim el camí ! Segur que ens portarà a un lloc secret !!-.
Dues hores més tard, supercansats, esgotats i una miqueta espantats varen començar a veure i escoltar cosesestranyes i diferents però molt boniques: Un vent suau i fresquet els despentinava, el refilar dels ocells els feia de música, els arbres tenien un verd preciós que semblava pintat amb pinzellets,damunt l’herba del terra unes flors de color groc dibuixaven una rotllana, els núvols, els esquirols, les fulles, els troncs,..., tot semblava tret dels llibres. No hi havia crits. Ni sorolls. Niordinadors. Ni telèfons mòbils. Era un lloc únic ! Impressionant !
Que bonic ! Quina pau ! – deia la Maria mentre anava mirant tot el que podia -.
Això... Ja ho tinc ! Això és la PAU ! Això és la pau quebusquen els pares algunes vegades – va cridar en Marc -. Li hem de posar aquest nom !
Ràpidament, amb les cames tocant el cul i amb la companyia de la lluna que ja ensenyava el nas, varen arribar acasa seva. Tot seguit varen explicar la seva excursió però, com ja es pensaven, els pares no s’ho creien. Va ésser un nit de dormir poc ja que els nervis no els deixaven tancar els ulls.
L’endemà,...