lectura

LA CULTURA ET FARÀ LLIURE
LA CULTURA ÉS NOSTRA MILLOR AMIGA

Vaig néixer a Barcelona l'any 1973 el 30 d'octubre, jo era un nin que es va quedar
sense pares quan només tenia 5 anys, i que vaacabar en un orfenat on vaig viure 2 anys
fins que hem varen adoptar. Vaig ser adoptat per una família mallorquina que
m'emportaren amb ells a Mallorca on em varen matricular en una escola als afores dela
ciutat, al CIDE. La meva infància va ser molt dura perquè aüque els meus pares adoptius
eren molt bones persones es podria dir que estava sol en aquest món ja que sempre vaig
veure als meuspares adoptius com a uns amics més. Als meus pares els vaig conèixer
molt poc però gràcies a un amic del meu pare que sovint hem visitava,en miquel ; vaig
poder saber algunes coses del pare com que liagradava molt viatjar o que és dedicava a
l'ofici de policia i que era una persona molt innocent i generosa, també hem va contar
coses de la mare com que era molt guapa, curiosa i llesta.
Jo era unnin molt tímid que amb va costar molt fer amics,però amb el temps vaig fer un
amic que era molt presumit,ambiciós,un poc mal educat i molt mimat pel seus pares que
estaven separats, i tenien molt dedoblers la qual cosa feia que intentessin
guanyar-se l'amor del seu fill comprant joguines i regals sovint . En Carles s'aprofitava
dels seus pares, no és que fos un mal nin però no tenia uns parescom cal. Ell, però,va
ser l'únic nin que va intentar fer-se el meu amic i s'interessà per jo. En Carles i jo ens vam
fer molt amics,ell sempre va estar al meu costat animant-me i ajudant-me, i jotambé vaig estar al seu costat, però com havia tingut aquella desgràcia de quedar-me sol
en aquest món vaig perdre la infància molt aviat, la qual cosa em feia adonar-me de les
coses més seriosamenti dir-li el que pensava de les coses sincerament.
Els anys varen anar passant i amb el temps vaig entendre la importància dels estudis, i
hem vaig aplicar molt. El meu amic va ser molt diferent...