lectura

Max el cuc de terra
Dins un forat fosc i humit hi tenia la seva casa. Max ,el cuc de terra era un cuc molt dormilega. Com a bon cuc de terra que era, li agradava rebolcar-se  pel fang a prop delriu, on cada dia es trobava amb la papallona Mariona i la formiga Agustina, les seves millors amigues.
En Max era molt mandrós. Si per ell fos, es passaria tot el dia sota l’ombra d’una fulladescansant.
- Max, tens un gran problema, no pots continuar així. Només menges i dorms. T’engreixaràs tan que no podràs moure’t.
- No siguis el pot de la pega, Agustina, tampoc no n’hi ha per tant  - Va dirtot fent un badall. 
En Max no feia cas del que li deien les seves amigues, i cada dia menjava més fulles de morera, i moltes, moltes maduixes vermelles.
- Hum, no hi ha res com menjar – Deia fent-se venir aigua a la boca.-     Diguin el que diguin, és el plaer més gran del món. 
 
El cuc cada dia estava més rabassut, i li començava a ser més feixuc arrossegar-se fins al riu, això a ell nosemblava preocupar-lo.
- Potser tenen raó, però a mi m’agrada molt menjar i dormir, això no pot fer mal a ningú, oi? 
 
Fulles, fruits, herbes i fins hi tot pedres, tot era bo i molt sa. Aixòera el que en Max es pensava, fins que un dia va passar el que tothom s’esperava. 
- Ai, ai, ai, hauria d’haver fet cas del que em deien. Quina vergonya! Eh, sóc aquí , estic atrapat!  Que hi ha algú?El cuc s’havia quedat encallat al seu forat amb mig cos a  dins i mig cos a fora. I per més que ho intentava no podia sortir.
- Quina situació més ridícula! 
 
 
La Mariona y la Agustinalliures de preocupacions, jugaven a fer i amagar al riu. Les hores anaven passant i el Max no apareixia.
- Ja es molt tard. És estrany que en Max encara no hagi arribat.-Va dir la Mariona preocupada.
-Ves a saber- va contestar l’Agustina – Potser s’ha quedat  dormit a mig camí, tan toca-son com és.
- Doncs, jo crec que no és normal, hauríem d’anar a veure què li ha passat. 
 
Hi així va ser com...