Lengua estandard y variación lingüística

Llengua estàndard i variació lingüística

Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les illes Balears, dedicat a la sociolingüística i especialment als temes d'estandardització, codificaciói interferència de llengües, ha volgut oferir amb aquest llibre un text adreçat a un públic jove que ajudi a aclarir l'entrellat del fenomen de la diversitat interna de les llengües i els processoshistòrics pels quals s'arribaa configurara aquesta diversitat.
La variació lingüística és un fet d'enorme complexitat, i entendre-la és essencial per a l'exercici reeixit de les habilitatscomunicatives. D'una altra banda la subordinació d'una llengua a una altra es un fet que condiciona i mediatitza el món de la variació interna de la primera i crea un terreny adobat per al cultiu de tota classede prejudicis i de manipulacions ideològiques. Aclarir les idees en aquest camp es una sana teràpia i un excel·lent programa contra la subordinació.
Un lloc central ocupa en el llibre la problemàticade l'estàndard i de l'estandardització del català, un afer que sempre ha despertat un gran interès al nostre país, i es que no debades la construcció d'una llengua estàndard de les característiquesadequades a les funcions que ha d'exercir en la societat catalana d'avui es una de les claus de la viabilitat del proyecte de normalització.
La fragmentació dels temes és una de les coses moltinteressant perquè la temàtica del text no hi és molt amena, i aixó facilita la lectura del llibre.
El que menys m’agrada del llibre ha sigut els termes utilitzats per l'autor per explicar un concepte, sensehaver explicat aquests termes, pero fent-lo més darrere, el qual sería excusable si l´autor no fese aquestes aclaracions aludint que el llibre es per persones instruides.
També m'ha sorprès el canvíde la “i” en molts verbs: puguen-puguin, etcétera, i l'autor repetia de mil maneres diferents la mateixa cosa, deixant d'aquesta manera més o menys clar el concepte de “estandardització”.
En...