Lenguaje y cultura

ASPECTES LINGÜÍSTICS I FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Dins dels diferents models d’anàlisi del llenguatge, l’adquisició es fonamenta en la classificació proposada per Lahey i Blom (1983). Segons aquestes autores, quan es defineix el llenguatge cal considerar el que es fa i el que es diu conjuntament amb el que es vol dir. Els nens, quan adquireixen llenguatge:    Han d’aprendre sobre les persones,els objectes, els esdeveniments i les relacions entre ells com a contingut de llenguatge; També han d’aprendre a reconèixer els diferents contextos que requereixen diferents formes d’ús del llenguatge I finalment, cal que aprenguin la forma del codi lingüístic per representar el contingut del llenguatge, en diferents contextos i per a diferents propòsits. Així doncs, el llenguatge té 3 gransdimensions; la interacció entre les quals és necessària perquè hi hagi competència lingüística.

CONTINGUT/NOCIONS
El contingut del llenguatge (la semàntica) és allò sobre el que es parla; és la representació del coneixement que es tingui del món dels objectes, de les relacions entre els objectes i de les relacions que s’estableixen entre els esdeveniments. En aquest sentit, forma part delcontingut el lèxic per anomenar als objectes en general (incloent tant els “objectes particulars” [propis de cada persona]) com les “categories”) i les accions; però una altra categoria també són les relacions en general que existeixen entre els objectes (relació de possessió nen i la seva pilota, el papa i el seu cotxe...) o entre esdeveniments (relació de causalitat entre passejar sota la pluja imullar-se). En aquesta dimensió s’inclouen les nocions o continguts relatius als aprenentatges.

FORMA
La forma del llenguatge inclou tres grans apartats:  Fonologia: és la categorització dels sons del llenguatge. fa referència als fonemes per separat o a les mínimes combinacions dels fonemes que formen les síl·labes. Les síl·labes són els segments del llenguatge, i quan es combinen en paraules ifrases apareix la prosòdia del llenguatge (ritme, entonació i pauses). Quan es modifica l’entonació d’una frase (passar d’interrogació a exclamació), s’està modificant el contingut del missatge. La fonologia doncs, tracta tant de l’anàlisi de la producció dels sons i compren els fenòmens receptius d’identificació i discriminació de fonemes i de la seva articulació (fonologia segmental) com laprosòdia, l’entonació, el ritme i les pauses de la parla (fonologia suprasegmental). 

Morfologia: tracta de les “paraules” i de les “inflexions” del llenguatge. es distingeix entre: o Paraules-contingut: noms, verbs, adjectius i adverbis. o Paraules-funció: preposicions, conjuncions, verbs auxiliars, articles, pronoms... El sentit de les paraules-funció depèn de les relacions que s’estableixen entreles paraules-contingut. Les inflexions modulen el significat de la frase: o indicadors de gènere i nombre (concordança nominal) o així com el temps verbal, persona i mode (concordança verbal)



Sintaxi: fa referència a l’organització de les paraules dintre de la frase, d’acord amb les relacions de significació que hi ha entre elles. Considera els diferents tipus d’estructura de la frasesimple, de la coordinació i subordinació.

Per tant, la forma del llenguatge consisteix en un inventari d’unitats lingüístiques i del sistema de normes per combinar-les. La combinació d’aquestes unitats dependrà tant de les relacions de significat que es vulguin expressar com del context i la finalitat del que s’expressa.

ÚS
Els trens grans aspectes que engloba l’ús del llenguatge (pragmàtica)són:    L’ús del llenguatge per a diferents objectius o funcions. La utilització de la informació que rebem del context per adequar el missatge, amb vista a aconseguir l’objectiu de la comunicació. L’ús de la interacció entre persones per iniciar, mantenir i acabar la comunicació o la conversa. El segon aspecte de l’ús del llenguatge i el tercer tenen a veure amb l’adaptació de la forma del...