Les 95 tesis de Martí Luter.

Roger Queralt Català
18-02-14
Rubí

















Religió-Eticocívica
Escola Montserrat
Víctor Galindo
Martí Luter
Va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant. Va inaugurar ladoctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altrestradicionsprotestants. La seva exhortació perquè l'Església tornés als ensenyaments de laBíblia va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma, com es coneix la reacció de l'Església Catòlica Romana enfront de la Reforma protestant. Les seves contribucions a la civilització occidental van anar més enllà de l'àmbit religiós, ja que les seves traduccions de la Bíblia van ajudar adesenvolupar una versió estàndard de la llengua alemanya i es van convertir en un model en l'art de la traducció. El seu matrimoni amb Caterina de Bora el 13 de junyde 1525 va iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristians.

Les 95 tesis
La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències, més conegut com Les noranta-cinc tesis otambé Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya. El document hauria estat enganxat a la porta de l'església de Wittenberg (en l'actualitat Saxònia-Anhalt) el 31 d'octubre del 1517. Si bé l'autenticitat del document no es discuteix, la realitat de l'esdeveniment en si és ara objecte de debat entre els historiadors. La data no va ser escollida a l'atzar, atès que el 31d'octubre era la vigília de Tots Sants i el gran nombre de públic havia de venir l'endemà per adorar les relíquies i reduir el temps emprat al Purgatori garantia a Luter la màxima difusió de les seves idees.

EL CONTINGUT DE LES 95 TESIS
1. Tot dient: féu penitència, el nostre Déu i Senyor Crist ha volgut que tota la vida dels creients fos una penitència.
2. Aquesta paraula no es pot entendre senseel sagrament de la penitència, administrat pel sacerdot, és a dir, la confessió i la satisfacció.
3. Tanmateix, això no significa que la penitència sigui només interior; aquesta és nul·la si no produeix cap enfora tot tipus de mortificacions de la carn.
4. Aquesta és la raó per la pena dura tant com odi a si mateix, la veritable penitència interna, és a dir, fins a l'entrada al Regne del cel.
5.El Papa no vol i no pot imposar sancions diferents de les que ha imposat per la seva pròpia autoritat o per l'autoritat dels cànons.
6. El Papa pot perdonar els pecats en nom de Déu.
7. Déu no dóna cap culpa a ningú sense humiliar-lo i fer-lo abaixar davant un sacerdot, el seu representant.
8. Els cànons penitencials només s'apliquen als vius, i segons ells, res ha de ser imposat als morts.9. Heus ací la raó per la qual el Papa actua segons l'Esperit Sant i exceptua sempre en els seus decrets el cas de mort i de necessitat.
10. Els sacerdots que, en cas de mort, reserven per al purgatori els cànons penitencials actuen malament i de manera poc intel·ligent.
11. La transformació de les oracions canòniques en penes del Purgatori és una mala herba sens dubte sembrada mentre els bisbesdormien.
12. Una vegada les sancions canòniques eren imposades no després, sinó abans de l'absolució, com a prova de la veritable contrició.
13. La mort ho deslliga tot; els moribunds ja estan morts segons les lleis canòniques, i aquestes ja no els afecten.
14. Una pietat incompleta, un amor imperfecte donen necessàriament una gran por al moribund. Com més petit és l'amor, més gran és elterror.
15. Aquesta por, aquest terror és suficient, per no parlar d'altres sancions, per constituir la pena del purgatori, ja que s'acosta més a l'horror de la desesperació.
16. Sembla que entre l'Infern, el Purgatori i el Cel no hi ha la mateixa diferència que entre la desesperació, la quasi-desesperació i la seguretat.
17. Sembla que en les ànimes del Purgatori l'amor ha de créixer a mesura que...