Les arrels de l Espanya contempora nea

1. Les arrels de l’Espanya contemporània

1.1 Els pobles preromans

Des de la primeria del segle V a.C., la Península ibèrica es dividia en dues zones culturals diferents. A les costes est i sud hihavia els ibers, que estaven influïts pel contacte amb les colonitzacions que mai no van constituir una unitat ètnica o política. La resta de la Península estava habitada pels celtes, diferents entreells, però amb trets culturals comuns aportats per les migracions indoeuropees.

Els pobles ibers (turdetans, bastetans, edetans, laietans...) presentaven una economia agrícola basada en els cereals,la vinya i l’olivera, però també conreaven plantes per a ús tèxtil (lli i espart). Els ibers del sud explotaven de manera intensiva les mines i van desenvolupar una metal·lúrgia important, en la qualdestaquen la fabricació d’armes i l’orfebreria. Altres activitats artesanes eren l’elaboració de ceràmica i teixits, i gràcies al comerç van començar a encunyar una moneda pròpia. Alguns dels poblesibers van desenvolupar l’escriptura. Habitaven en poblats emmurallats, situats a zones de fàcil defensa, i la seva organització social es basava en la tribu. Hi havia una certa jerarquia social enrelació amb el poder econòmic i militar, amb la presència d’una aristocràcia guerrera.

Els diferents grups de pobles celtes (vacceus, lusitans, carpetans, celtibers, etc.) habitaven les terres de laMeseta i de la costa atlàntica peninsular i tenien una economia rudimentària i autosuficient, amb un comerç molt escàs. Els habitants de les planes van desenvolupar una agricultura basada en el conreudels cereals, mentre que els pobladors del Sistema Central i del Sistema Ibèric eren fonamentalment ramaders. Elaboraven ceràmica i teixits i eren metal·lúrgics experts, sobretot en la producciód’objectes de ferro i de bronze. S’assentaven en poblats (castres) situats a zones elevades i formats per cases circulars distribuïdes de manera desordenada. La seva organització social era de tipus...