Les Arrels Històriques D'Espanya

Bloc I. Les arrels de l'Espanya contemporànea.


1. Les arrels històriques.


1.1. Els pobles preromans. Situació geogràfica i trets esencials.
Des de la primeria del segle V a.C, la Península Ibèrica es dividia en dues zones culturals diferenciades. A les costes est i sud hi havia ells ibers, mentre que la resta de la península estava habitada pers celtes.
Els poblesibers (turdetans, bastetans, edetans, laietans,etc.) estaven influits pel contacte amb les colonitzacions púnica y grega, i presentaven característiques comunes, malgrat que mai no van constituir unaunitat ètnica o política. La seva economia era agrícola, basada en els cereals, la vinya i l'olivera. També conreaven plantes per a ús tèxtil (lli i espart). Els ibers del sud explotaven de maneraintensiva les mines i van desenvolupar una metal·lúrgia important, en la qual destaquen la fabricació d'armes (falcata ibèrica) i l'orfebreria. Altres activitats artesanes eren l'elaboració de ceràmica i de teixits, i gràcies a comerç van començar a encunyar moneda pròpia. Alguns dels pobles ibers van desenvolupar l'escriptura. Habitaven en poblats enmurallats, situats a les zones de fàcil defensa, i laseva organització social es basava en la tribu. Hi havia una certa jerarquia social en relació amb el poder econòmic i militar, amb la presència d'una asrisetocràcias guerrera.
Els grups de pobles celtes (vacceus, lusitans, carpetans, celtibers, etc.) eren molt diferents entre ells, però amb trets culturals comuns aportats per les migracions indoeuropees. Habitaven les terres de la Meseta i dela costa Atlàntica peninsular. Tenien una economia rudimentària i autosuficient, ambun comerç molt escàs. Els habitants de les planes van desenvolupar una agricultura basada en el conreu dels cereals, mentre que els pobladors del Sistema Central i del Sistema Ibèric eren fonamentalment ramaders. Elaboraven ceràmica i teixits i eren metal·lúrgics experts, sobretot en la producció d'objectes deferro i de bronze. S'assentaven en poblats (castres) situats a les zones elevades i formats per cases circulars distribuïdes de manera desordenada. La seva organització social era de tipus tribal, parlaven un idioma indoeuropeu i no coneixien l'escriptura.



1.2 La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques.
La conquesta romana de la Península Ibèrica esva realitzar en diferents etapes, interrompudes per períodes d'inactivitat bèl·lica.
La primera etapa (218-197 a.C.) es va produir dintrede l'escenari general de la segona guerra púnica entre Roma i Cartago. Els romans, amb la finalitat d'impedir a Anníbal, cap de l'exèrcit cartaginès, el pas cap a Itàlia, van enviar a la Península dos exèrcits que van desembarcar a Emporion l'any 218 a.C.Durant 12 anys van lluitar contra els cartaginesos i els seus aliats hispans, i cap a l'any 197 a.C. van aconseguir expulsar els carrtaginesos i dominar lacosta mediterrània i el sud peninsular.
La segona etapa (197-133 a.C.) va comportaar la conquesta de la Meseta , que es va caracteritzar per la resistència aferrissada que hi van oposar els pobles indígenes, sobretot els lucitans i elsceltibers. Acabades aquestes guerres, que es van desenvolupar fonalmentalment entre els anys 154 i 133 a.C., només van restar fora del poder romà les terres del nord.
L'última etapa va tenir lloc al final del segle I (29-19 a.C.) , ja en l'època de l'emperador August, quan van ser sotmeses les bel·licoses tribus de càntabres i asturs, moment en què es va considerar finalitzada la conquesta de laPenínsula.



1.3. La romanització. Aspectes polítics, econòmics i culturals.
La conquesta y la pacificació de la Península van suposar l'explotació de les terres, la implantació de les formes romanes d'organització social i la difusió de la seva cultura, religió i costums. Això és lo que podem anomenar romanització.
August va dividir Hispània en tres províncies: La Baetica, amb capital...