Les boies

Estructura

El poema, Les boies de Joan Vinyoli, s’estructura en vuit estrofes que no tenen el mateix nombre de síl·labes, amb una sèrie de trenta versos lliures (denombre i mida indeterminada i sense rima), la majoria trencats, els quals si s'ajunten formen alexandrins (de 12 síl·labes amb cesura, en total apareixen 10), peròtambé hi apareixen hexasíl·labs (de 6 síl·labes, n'apareixen 2), octosíl·labs (de 8 síl·labes, en trobem 2) i decasíl·labs (de 10 síl·labes, n'apareixen 6).
En el poematrobem diversos fenòmens de contacte fonètic entre mots:
- Sinalefa: versos 6 (“d'aigua, el cabrestant”), 16 (“que una”), 21 (“gira el”) i 30(“pensa en”).
- Elisió:versos 2 (“encrespada a”), 6 (“que els”), 7 (“platja amunt”), 13 (“encara allí”) i 14 (“canya a”).

Hipèrbaton: versos 20 i 21 “Dalt l'illa / llampeguejada gira elfar”
Encavalcament: entre els versos 3 i 4, es produeixen seguidament entre els versos del 8 al 13, entre el versos 15 i 17 n'hi han dos seguits, entre el versos 20 i 21,entre el 22 i 23 i entre els versos 26 i 27.
Epítet: vers 24 “nit negra”.
Antítesis: versos 1 i 2 “Intentaré de dir la llum de la foscúria / de la mar encrespada atrenc de nit”; versos 15 i 16 “Giràndoles d'estrelles / il·luminen el cel més negre que una gola de llop.”; versos 26 i 27 “sé prou que la claror / germina dins la fosca”.Comparació: vers 16 i 17 “el cel més negre que una gola de llop”.
Metàfora: vers 7 “vestits de nit”, vers 15 “Giràndoles d'estrelles”, versos 18 i 19 “La serp delvent, / desenroscada, xiula pels carrers.”
Al·legoria: versos del 22 al 25 “Els gavians / s'arreceren dins meu, els crits / de la nit negra i els udols, / en mi també.”