Les bruixes

RESUM: LES BRUIXES

Totes les bruixes estaven immòbils mirant a algú que va aparèixer a la tribuna. Era una dona, la seva talla era molt petita, se la veiabastant jove i semblava que tingués uns 25 o 26 anys. Portava un vestit llarg i elegant, amb uns guants negres. Encara que era impossible que fos una bruixa, eraimpossible que no ho fos. La dona, lentament va aixecar les mans fins a la cara i es va treure la mascara que portava. Tota la bellesa que tenia va acabar a les seves mans.Quant es treia la mascara, es va donar la volta per posar la mascara a una tauleta. La seva cara era la cosa més terrible i espantosa que hi havia vist a la sevavida. Era molt arrugada, arrufada, seca, marcida i cadavèrica. Semblava que s'estigués descomponent per les vores, hi veia la pell tota corrompuda i menjada pels cucs,com si aquests hi anessin treballant de valent. Feia fàstic de veure. En els seus ulls hi havia una mirada de serps que projectaven com un llamp sobre el públic. Deseguida va reconèixer de qui era aquella dona: la Reina de les Bruixes. És normal que es fiques una mascara, perquè no podria passejar mai en públic, ni reservar unahabitació d'hotel amb aquella cara, qualsevol que la veies hauria fugit corrents. Els seus ulls enfonsats en aquella cara miraven amb maldat a les bruixes que teniadavant. La seva veu tenia la mateixa duresa que la d'una bruixa que va veure sota el castanyer, només que aquesta és molt més forta i aspre, feia mal a lesorelles. Parlava d'una forma peculiar, amb accent estranger amb problemes per pronunciar la S, i amb una forma rara de pronunciar la R, la feia rodar i rodar.